Va néixer a Tremp (Pallars Jussà) el 7 de gener de 1833, fill novè del matrimoni d'Antoni Manyanet i Bonaventura Vives. Va quedar orfe de pare als vint mesos d'haver nascut. La seva mare el va educar cristianament, i, junt amb mossèn Valentí Lledós va cultivar la seva vocació sacerdotal. Josep va haver de treballar per pagar-se els estudis, que va realitzar a Barbastre, Lleida i la Seu d'Urgell. Ordenat sacerdot el 9 d'abril de 1859, i després de dotze anys al servei del bisbe d'Urgell, Josep Caixal, es va sentir cridat per Déu a treballar en bé de les famílies proposant el model de Natzaret. Va fundar dos instituts religiosos els Fills de la Sagrada Família i les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret perquè continuessin aquesta tasca pastoral, principalment per mitjà de l'educació i instrucció dels infants i dels joves. Va escriure alguns llibres a fi de propagar la devoció a la Sagrada Família i formar els religiosos, les famílies i els infants. Va ser l'inspirador del temple de la Sagrada Família de Barcelona. Va morir a Barcelona el 17 de desembre de 1901 amb fama de santedat. Joan Pau II el va declarar beat el 25 de novembre de 1984 i el va canonitzar el 16 de maig de 2004.
Esposa d'Otó I, emperador germànic. Va afavorir l'expansió del monaquisme cluniacenc. Filla d'un rei, es va casar amb un altre, Lotari II d'Itàlia. Va quedar vídua als 18 anys i es va casar de nou amb Otó el Gran, emperador d'Alemanya. Va morir el 999, quan faltaven només quinze dies per a l'any 1000. Va fundar esglésies i monestirs a Alemanya, i va ser molt caritativa amb els pobres.