Santoral
Durant la persecució dels arrians a l'Àfrica del Nord, en negar-se a lliurar-los el patrimoni litúrgic de la seva Església, que li demanava el rei Genseric, el bisbe Valerià, de 90 anys, va ser obligat a sortir de la ciutat, amb la rigorosa prohibició que ningú no el rebés a casa seva ni li donés menjar. Després de romandre molt de temps sense cap ajut i a l'aire lliure, va morir l'any 457.
Esclava, verge i apòstol dels íbers del Pont Euxino, en temps de Constantí el Gran. Esclava d'un gran senyor d'aquella terra, era tal la seva conducta, que tots quedaren meravellats. Les seves paraules començaren a donar a conèixer a Jesucrist al voltant seu, i a les paraules, seguiren els miracles. El mateix rei de la terra, catequitzat per ella, es feu el seu afavoridor, i després d'ell es batejà tota la nació d'íbers.
Va néixer a Sicília (Itàlia) al segle VI. Va ser esposa d'un senador romà anomenat Gordià, que pertanyia a una família noble. Va ser cunyada d'Amèlia i Tarsilla, que també són santes. A la mort del seu marit es va retirar a una vida solitària, gairebé monacal, en una església propera a Roma. Va lliurar al seu fill Gregori el palau perquè fés allí un convent. Va morir en aqueix convent entre el 550 i el 594. És mare del papa sant Gregori Magne, al qual va educar en la fe i va aconsellar durant tota la seva vida, encara essent, aquest, pontífex.