Santoral
Va néixer vers l'any 800 en una família de Còrdova que, enmig de l'apostasia general, perquè imperaven els musulmans, havia mantingut les pràctiques de la vida cristiana. Tenia una naturalesa inclinada al repòs de la contemplació. Quan ja va tenir l'edat suficient va lliurar-se a les activitas de la vida clerical, i va entrar a formar part del col·legi de preveres que servia l'església de San Zoilo. Aviat se'l va conèixer per la seva eloqüència i integritat de vida. Ell i els seus companys s'havien proposat restaurar a Al-Andalus la cultura isidoriana, sofocada per la invasió dels musulmans. Per a Eulogi fomentar els estudis, crear escoles, formar llibreries era defensar la religió dels seus pares i ressuscitar el sentiment nacional. És cert que no hi havia persecució pròpiament dita, però la llei mateixa feia la vida insuportable per a un cristià, i la llei s'ajuntava al fanatisme popular, més intolerant quan es tractava de monjos i preveres, la presència dels quals pels carrers provocava sovint escenes desagradables. A finals del regnat d'Abd al-Rahman II la intolerància es va fer més violenta, i van començar els martiris i decapitacions. Era l'any 850. El sultà estava desconcertat per la reacció d'aquells homes que se'n reien dels turments i va intentar obligar l'arquebisbe de Sevilla que fes callar els seus fidels, però un grup nombrós de cristians va rebutjar qualsevol pacte amb la infidelitat i van anar a parar al calabós. Al capdavant de tots ells hi anava Eulogi. En aquest temps va escriure dos llibres: Memorial de los mártires, que volia explicar la història dels seus combats i Documento martirial, destinat a sostenir l'ànim de dues verges anomenades Flora i Maria. Aquella luita èpica contra els musulmans i els mal cristians va durar deu anys. Era tan gran la seva anomenada que el van elegir per succeir el primat de Toledo, però l'emir li va impedir sortir de Còrdova. Com que va acollir la filla d'un musulmà, Lucrècia, que s'havia refugiat a casa seva perquè creia en Crist, els van detenir, acusat ell d'haver apartat la noia de l'obediència que havia de donar als seus pares i a l'islam. Quan Eulogi va manifestar que el profeta dels musulmans era un impostor va ser condemnat a mort. El van matar el dia 11 de març, i Lucrècia va ser decapitada el dia 15.
Probablement va néixer a Damasc de Síria l'any 550 i va morir a Jerusalem l'any 630 o 639. A partir dels seus escrits deduïm que va tenir una bona educació, amb classes de retòrica i teologia. Molt aviat es va fer monjo basili de Sant Sabes, però de seguida va marxar a Palestina per conèixer els monestirs, famosos en aquells temps com a enclaus de saviesa i ascetisme. Li va cridar l'atenció el solitari Joan Mosco, del monestir de Sant Teodosi (diòcesi de Jerusalem), i per això va demanar d'ingressar-hi. Aviat es van convertir en companys inseparables d'aventures apostòliques. Van viatjar a Egipte, al Sinaí i a Antioquia. El patriarca d'Alexandria els va fer tornar a Egipte per lluitar contra els monofisites, heretgia que feia estralls a la seva comunitat per negar que en Crist hi hagués dues naturaleses: la humana i la divina. A la mort de Joan Mosco, ell va continuar lluitant contra els monofisites, i el seu esforç es va veure recompensat amb el seu nomenament de patriarca de Jerusalem, l'any 633 o 634. Llavors va conèixer una nova heretgia: el monotelisme o monoenergisme, que pretenia concordar la doctrina dels monofisites amb la de l'Església, afirmant que en Crist sí que hi havia dues naturaleses, però una sola energia o voluntat. Davant aquesta confrontació, l'any 634 va reunir un sínode de bisbes de la seva província on es va aclarir la veritable doctrina resumida en les actes sinodals amb una refutació dels errors monotelistes i l'exposició neta de la doctrina catòlica. La carta que es va enviar a Roma amb el resultat d'aquell sínode va passar a formar part de les actes del Concili III de Constantinoble (anys 680-681). Encara ara la doctrina que van definir exhala una gran claredat i al mateix temps desvetlla el misteri de Maria en el pla redemptor dels homes com a Mare de Déu. Cap al final de la seva vida va veure com Jerusalem queia en mans dels musulmans, i malgrat que va intentar fer el que va poder per ajudar els cristians, aviat va morir. Era l'11 de març de l'any 639.