Santoral
Va néixer el 23 de juny de 1872 a Pontecurone, al Piemont italià. El seu pare no era practicant però la seva mare sí, i el va formar en la fe i la caritat, ensenyant-li la compassió pel necessitat, el respecte als altres i la constància en el treball. La pobresa de la família li va fer experimentar, ja de ben petit, la inseguretat, la injustícia i el sofriment. El setembre de 1885 va ser acceptat per a ingressar en el convent dels franciscans de Voghera, però a causa d'una broncopneumònia que va posar en perill la seva vida, els frares van decidir enviar-lo a casa, l'esperit franciscà de pobresa i de lliurament als més pobres i desvalguts, però, ja no el va abandonar mai. Va entrar en contacte amb Joan Bosco, del qual va aprendre el compromís amb el món dels joves. Es va plantejar d'entrar a l'oratori salesià, però al final va decidir ingressar al Seminari de la seva diòcesi de Tortona. Per pagar-se els estudis va acceptar l'ofici de custodi de la Catedral. Allí va reunir un grup de nois i es va ocupar de la seva formació cristiana i religiosa. El bisbe li va cedir el jardí del bisbat i allí va néixer, l'any 1892, l'Oratori de Sant Lluís: és l'inici de la congregació orionista. Ja ordenat prevere es va lliurar totalment a estendre la seva obra de la Divina Providència. L'any 1898 Itàlia es va veure sacudida per les primeres i violentes reivindicacions socials, i el P. Orione va haver d'intervenir per formar cristianament els joves més necessitats. Els va oferir asil i calor de família amb escoles i colònies agrícoles. Per atendre aquesta situació humana de vida, el juliol de 1899 va crear els Eremites de la Divina Providència, sota la regla benedictina. El 10 de gener de 1902 va exposar al papa Lleó XIII la finalitat del seu institut, i el Papa el va animar i li va aconsellar que treballés en favor de l'ecumenisme. El successor d'aquest Papa, sant Pius X, el va envoltar d'afecte i estima, i Orione va intensificar el seu lliurament a l'obra de l'evangelització, la caritat amb els pobres i l'adhesió al magisteri de la seu apostòlica. L'any 1913 va emetre els vots perpetus i va preparar la primera expedició dels seus missioners al Brasil. Segons les necessitats amb què es va trobar va fundar altres famílies religioses, que es van estendre per Europa i Orient. Va morir el 12 de març de 1940, i el 26 d'octubre de 1980 va ser proclamat beat pel papa Joan Pau II.
Era natural d'Albano, al Laci, i pertanyia al clergat romà, que el va elegir papa l'any 401. Va ser papa durant setze anys i va tenir clara consciència de la seva dignitat papal i del lloc que la seu romana ocupa a l'Església universal. Va escriure a nombrosos bisbes sobre assumptes eclesiàstics, va defensar el celibat sacerdotal i va donar suport a sant Joan Crisòstom quan aquest va ser obligat a exiliar-se. Quan els bisbes africans van condemnar el pelagianisme en els concilis de Cartago i Milet, el papa va confirmar-ne els acords. Va morir el 12 de març de l'any 417.
Va néixer a San Geminiano, la Toscana, i la seva vida va ser un acte continuat de paciència enmig de grans malalties. Paralítica des dels deu anys, plena de llagues i òrfena, va acceptar la seva situació amb ple lliurament a la voluntat de Déu, unint-se als dolors de Crist. Va morir el 12 de març de 1253.