Santoral
Nascuda el 1207, filla del rei Andreu d'Hongria, va ser donada en matrimoni a Lluís, landgravi de Turíngia, amb qui va compartir l'ideal franciscà. Va tenir tres fills. Vivia consagrada a la meditació de les coses del cel, i, després de la mort del seu marit, va abraçar una vida de pobresa i va erigir un hospital on ella mateixa servia els malalts. Va morir el 1231 a Marburg.
L'any 303, en temps dels emperadors Dioclecià i el seu amic Maximilià, el pretor Dió manava sobre la ciutat de Còrdova, que ja tenia nombrosos fidels cristians. Els dos germans Iscle i Victòria eren coneguts per la seva gran caritat i lliurament als pobres i marginats. El governador els va denunciar per rebels a les lleis imperials, i els van tancar al calabós per interrogar-los. Després d'esqueixar-los els peus, els van llançar al foc. Com que Victòria cridava, li van tallar la llengua, i a Iscle li van tallar el coll. Van ser els primers màrtirs de Còrdova, i en són patrons. La força del seu coratge els va ser donada gràcies a la pregària en comú.