Santoral
Va néixer a Castledermot (Irlanda) l'any 1128. Des de petit va viure l'odi entre la seva família i els McMurrogh, i de ben jove va ser encarcerat. L'any 114 va entrar al monestir de Glendalough, i l'any 1154 va arribar a ser abat del convent. Posteriorment, l'any 1162, pel seu bon exemple i espiritualitat, se li va atorgar el càrrec d'arquebisbe de Dublín i llegat pontifici. Va resoldre assumptes politicoreligiosos entre irlandesos i anglesos. Va participar en el III Concili del Laterà, a Roma, l'any 1173, i el 1179 va convocar un sínode per a les regions septentrionals d'Irlanda. Va morir l'any 1180 a l'abadia d'Eu (Normandia), mentre acomplia una missió de pau. Honori III el va canonitzar l'any 1225. És representat com un ermità o bé amb la vestimenta episcopal.
És un dels primers religiosos de l'orde mercedari. Va ser militar en Espanya en l'exèrcit d'Alfons VIII, de 1155 a 1214. Va lluitar per la llibertat dels cristians presoners dels musulmans. Va sentir la crida de Déu i va ingressar en l'orde mercedari espanyol cap al 1222. Es va oferir com a voluntari per anar a missions a l'Àfrica, i com a ostatge, per alliberar cristians captius dels musulmans. Juntament amb fra Berenguer de Bañeres va viure a Alger. Tots dos van conviure amb els empresonats i els van procurar ensenyament cristià. A més d'aconseguir l'alliberament de molts, van quedar com a ostatge mentre arribaven els diners del seu rescat. Es diu que en molts casos va ocupar els seus recursos per pagar per l'alliberament. En certa ocasió no es van rebre els diners a temps, per la qual cosa va ser sentenciat al martiri, va patir tortura i va ser clavat en una creu fins a la seva mort; altres cròniques assenyalen que el van decapitar. Va quedar inscrit en el Martirologi Romà el 1743. Pel seu sacrifici se'l considera patró d'aquells que lliuren la seva vida per salvar la dels altres, a fi que no decaigui la seva fe i la seva esperança.