Santoral
Leandre, arquebisbe de Sevilla, germà dels sants Fulgenci, Florentina i Isidor, al qual va precedir en aquella seu episcopal, va presidir el III Concili de Toledo, l'any 589. Un dels resultats del Concili va ser la conversió de Recared i la unitat de la fe catòlica entre visigots i hispanoromans. Va fomentar el renaixement de la vida cristiana a la Península, i va escriure una regla per a verges. Va morir cap a l'any 600, i el seu cos va ser enterrat a la Catedral de Sevilla.
Monjo de Saragossa, va acceptar a contracor la seu de Toledo. Hi va presidir quatre concilis, i va reposar en el Crist l'any 657.
Va néixer la primavera de l'any 1400, a San Nicolás del Puerto, vila de l'Arquebisbat i província de Sevilla, en plena Sierra Morena. Va ingressar en l'orde dels Franciscans al convent d'Arrizafa (Còrdova). El 1441 va ser enviat com a missioner a les Illes Canàries, va viure a Fuerteventura fins que va tornar a Espanya el 1449. L'any següent va fer un pelegrinatge a Roma per assistir a la canonització de san Bernardí de Siena. Es va allotjar a Aracoeli i una epidèmia el va obligar a quedar-se a Roma assistint els malalts. De tornada a Espanya va continuar exercint els oficis de porter i de cuiner a diversos convents, l'últim dels quals va ser el de Santa María de Jesús d'Alcalá de Henares (Madrid). Les seves restes incorruptes reposen a la Catedral d'Alcalá de Henares, i el seu cos s'exposa cada any el 13 de novembre. San Dídac va ser l'únic sant canonitzat al llarg de tot el segle XVI, ja finals de la centúria, pel papa Sixte V, el 10 de juliol de 1588.