Santoral
Als setze anys ja va entrar a formar part del capítol de la Catedral de Reims. Es caracterizava per la seva modèstia, discreció i enginy. En aquell temps no era un requisit necessari ser prevere per poder ser capitular, però ell volia ser capellà. Va haver de deixar el Seminari a causa de la mort dels seus pares, per la qual cosa es va haver de fer càrrec dels seus sis germans. Ell, però va continuar preparant-se per al presbiterat. El 9 d'abril de 1678 va ser ordenat prevere. Al cap de pocs dies va morir el seu director espiritual, Nicolas Roland, que l'havia nomenat marmessor seu. Això volia dir tirar endavant la Congregació de Germanes del Nen Jesús, cosa que va fer, i fer-se càrrec dels infants abandonats. El 15 d'agost de 1679 es va obrir l'escola de Sant Maurici. Per fer-se càrrec dels nens de l'escola es va constituir un primer grup de mestres, als quals va buscar una casa propera a la seva per poder viure reunits. De mica en mica va anar incorporant els mestres a la seva vida, fins al punt que els seus germans es van sentir ofesos d'haver de compartir esdeveniments familiars amb aquells humils mestres, tant que al final Joan Baptista va abandonar la seva casa i se'n va anar a viure amb els mestres. De mica en mica van anar arribant més mestres i es van obrir noves perspectives. Per poder viure coherentment amb els mestres va renunciar a la canongia i a la seva fortuna personal, i va repartir tots els seus diners entre els pobres. Així no hi havia diferències entre la seva situació i la dels mestres. El 27 de maig de 1684 van fer els primers vots de la nova congregació dotze deixebles seus. Era la primera vegada en la història que naixia un institut exclusivament de germans que renunciaven explícitament al presbiterat. L'Institut va ser una autèntica revolució en el terreny de la pedagogia. A Joan Baptista de La Salle li correspon el títol de fundador de les Escoles Normals, perquè sempre va considerar un complement molt important del seu institut la formació de mestres seglars. París va veure amb estupefacció com van canviar els nens en mans dels germans. Però això no volia dir que no vinguessin temps dolents, perquè van patir les enveges dels mestres tradicionals, que els volien fer tancar les escoles, i fins i tot de part del clergat, que no veien amb bons ulls la seva manera d'educar. Els germans, però, mai no van desistir. El 16 de maig de 1717, en una reunió dels principals germans, van fixar les regles de la Institució i va ser elegit un nou superior. Ara ja podia marxar d'aquest món tranquil. Va morir el 7 d'abril de 1719, Divendres Sant, als seixanta-vuit anys. El 18 de juliol de 1888 va ser beatificat, i el 24 de maig de 1900 canonitzat.