Santoral
Va néixer el 23 de novembre de 1650, i va ser batejat a Sant Pere de les Puel·les. De petit era escolà de la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Els seus pares el van educar en la música i la gramàtica, i fins i tot es va doctorar en teologia. Però en aquell temps no podies aspirar a l'ordenació si no posseies un benefici eclesiàstic que assegurés la sustentació de l'ordenat. Gràcies a un benefici vacant a Bell-lloc, bisbat de Girona, va poder ordenar-se sant Josep Oriol. Un cop ordenat es va ocupar de la preceptoria de la família Gasneri, que tenien dos fills petits. Va viure amb ells durant deu anys. A causa d'un fet prodigiós va interpretar que havia de començar una nova ruta, un camí d'austeritat extremada que no va endurir el seu aspecte, sinó que, a mesura que s'anava aprimant semblava adquirir més tendresa. Es va sentir molt lligat a la Congregació de Sant Felip Neri, i tenia el costum de confessar, celebrar missa i repartir la comunió a l'oratori d'aquesta congregació. Predicava uns sermons poc eloqüents però que arribaven a les ànimes i consolaven. Es creaven cues davant del seu confessionari, i els filipencs estaven convençuts que era un sant, encara que ignoraven que dejunava a pa i aigua durant tot l'any. Josep Oriol no va fundar res, no va obrir nous camins enlloc, però en una època en què la sanitat pública era inexistent i només els rics podien accedir als professionals de la salut, ell es donava als malalts i els atenia amb els mitjans que eren al seu abast. Els rentava les ferides, els posava ungüents, els donava remeis casolans, els atenia i pregava amb ells. El juny de 1687 va començar a exercir com a beneficiat de l'església del Pi i, des del primer moment, cada final de mes, quan cobrava el que li corresponia del benefici, els pobres ja l'esperaven a la porta i ell els ho repartia gairebé tot. Aquesta benèfica tasca i la seva austeritat, el va portar a ser conegut com el doctor Pa i Aigua. Va morir el 23 de març de 1702. El dia del funeral la gent no deixava que fos enterrat, Josep Oriol ja era el sant dels desfavorits de Barcelona. Un sant del poble.