Santoral
Sant Maties va ser elegit pels apòstols després de l'Ascensió del Salvador per substituir Judes. Congregats, els fidels van pregar l'Esperit Sant perquè els fes conèixer la persona que havia destinat per a aquest ministeri; van fer la tria a sorts, i va sortir Maties. El nou Apòstol va predicar l'Evangeli als pobles de Judea i d'Etiòpia; el seu zel va provocar l'odi dels jueus, que el van lapidar i li van tallar el cap.
Modest va ser bisbe de Tréves (Alemanya). Es va trobar amb un poble envaït i la seva població assolada pels reis francs Merboc i Quildebert. La seva gent va suportar totes les conseqüències del desordre, del descoratjament, del dolor dels morts i de la indigència. Estaven desencaminats els usos i costums dels cristians; abundava el vici, el desordre i el llibertinatge. La comunitat cristiana estava desfeta i l'estat en què es trobava el clergat era encara més deplorable. Majoritàriament estaven desviats i sumits en l'error. El bisbe estava descoratjat. Es va refugiar en l'oració, i va demanar Déu i va suplicar-li que aplaqués la seva ira. Va acompanyar el prec amb generosa penitència; va plorar pels pecats del seu poble i va dejunar. Mentrestant, no va deixar de costat altres mitjans que eren al seu abast i que formaven part del seu ministeri. També predicava, i a poc a poc, en una tasca lenta, va començar a visitar les cases i a conèixer la seva gent. Sobretot els pobres es van beneficiar de la seva generositat. El que semblava impossible es va realitzar. Hi va haver un canvi entre els fidels que va saber guanyar amb paciència i amabilitat. Va morir el 24 de febrer de l'any 486.
Sacrificat a Cesarea l'any 304. Compten els seus cronistes que se celebrava en aquesta ciutat una festa d'acció de gràcies als déus per la feliç arribada del prefecte Saprici, que portava el mandat de l'emperador Dioclecià de posar en marxa la gran persecució dels cristians i de publicar-ne l'edicte. Enmig de la celebració, Sergi es va presentar davant del prefecte i el va desafiar dient-li amb veu forta i clara que els seus déus serien incapaços de mantenir-se dempeus quan ell invoqués el seu Déu contra ells, i quan va invocar el nom de Jesús contra els ídols, aquests van caure dels seus pedestals fets a miques. El poble, enfurismat, va demanar revenja, i el prefecte va ordenar de torturar-lo amb tots els turments. Però com que no li feien efecte, van acabar decapitant-lo. A continuació el van esquarterar a la plaça pública.
Aquests deixebles de sant Cebrià, molts d'ells clergues, van rebre el martiri a Cartago l'any 259 perquè els van fer responsables dels desordres provocats pels idòlatres.