Santoral
Va néixer a Còrdova a començaments del s. IX, i allí va exercir-hi el ministeri. És l'escriptor principal de l'Església mossàrab. Va ser el consolador i mantenidor dels perseguits per la fe, en la dificultosa situació de l'Església cristiana. Va sofrir el martiri el dia 11 de març de l'any 859, quan ja havia estat preconitzat bisbe de Toledo. Va morir decapitat. Molt poc després de mort, se li va començar a donar culte.
San Julià va néixer a Antioquía, de pares cristians, a finals del segle tercer. Es va casar amb una honestíssima donzella anomenada Basilissa, i quan van morir els seus pares van quedar hereus d'hisendes molt riques, i ells van començar a gastar-les per socórrer els pobres. Ell es va consagrar a instruir en la religió cristiana als homes, i ella a les dones. Creixien per aquell temps les persecucions de Dioclecià i Maximià, però Basilissa va poder deslliurar-se'n, i va acabar la seva vida de mort natural. El seu marit Julià va ser qui va assolir la palma d'un gloriós martiri. El bàrbar president Marcià va manar prendre'l. El van tancar en un fosc calabós, on van anar a visitar-lo set cavallers cristians, els quals, amb un sacerdot anomenat Antoni, van aconseguir ser companys del seu martiri. Arribat el dia de l'execució, mentre el president, assegut en públic tribunal, interrogava Julià, van passar per allí uns gentils, que portaven a enterrar un difunt. En to de mofa li van dir que ressuscités el mort. Llavors Julià, en nom de Jesucrist, el va ressuscitar, cosa que va omplir a tots de gran espant, i més quan van sentir que aquell. home ressuscitat, públicament confessava Jesucrist. El president va atribuir aquell formidable esdeveniment a la poderosa màgia de Julià, i va condemnar el ressuscitat als mateixos suplicis. Els van tancar tots en unes bótes enceses, però els condemnats van sortir-ne sense la menor lesió; els van llançar després a les feres de l'amfiteatre, i les feres no van gosar fer-los cap mal. Finalment, avergonyit el cruel tirà, els va fer degollar, i així van morir.