Santoral
Va néixer en el si d'una aristocràtica família franca. Es va educar al convent de Nivelle sota la tutela de la seva padrina, santa Gertrudis, a la mort de la qual, l'any 659, va tornar Gúdula a la casa paterna, on, va romandre portant una vida extraordinària de pietat i recolliment.
Compta la llegenda que a santa Gúdula li agradava anar tots els matins abans de l'aurora a la capelleta de fusta dedicada a San Salvador, a Moorsel, i que un dia el dimoni, furiós de veure-la tan devota; li va apagar la llanterna que portava a la mà. Gúdula es va posar a pregar, agenollada en el fang, i la làmpada va tornar a encendre's miraculosament. Aquesta llegenda ha donat lloc al distintiu iconogràfic de la santa: una llanterna, a vegades substituïda per un ciri, que la santa porta a la mà, mentre el dimoni dóna senyals de ràbia als seus peus i un àngel lateral encén de nou el ciri.
Hubert, l'antic cronista de Lobbes, ens presenta santa Gúdula com una dona consagrada en cos i a ànima al socors del proïsme. Després d'una breu malaltia Gúdula va morir, probablement el 8 de gener de 712.