Santoral
Va néixer l'any 1815 vora Castelnuovo, diòcesi de Torí. Després d'una infantesa dura, un cop ordenat sacerdot, es va dedicar tota la vida a la joventut d'aquella ciutat, on va crear un hospici per a estudiants i obrers. D'horitzons il·limitats, el 1864 va instituir la Congregació dels Salesians, que va arribar a tenir, ja en vida seva, dues-centes quaranta cases on els joves rebien educació cristiana i formació professional. Per a les noies va fundar, amb santa Maria Mazzarello, l'Institut de Maria Auxiliadora. La seva finor psicològica va quedar patent en la tasca pedagògica que va desplegar i en els opuscles que va escriure. Va escriure també algunes obres en defensa i propagació de la religió. Va morir l'any 1888.
Després d'haver perdut el marit al cap de set mesos de matrimoni, Marcela va rebutjar les proposicions del cònsol Cereal i va decidir imitar els ascetes d'orient. Es va privar de vi i carn, va consagrar el seu temps a la lectura espiritual, a la pregària, a les visites a les esglésies dels màrtirs, i no va parlar mai sola amb cap home. Altres dones de noble llinatge van seguir el seu exemple i es van posar sota la seva direcció, i Roma va presenciar la formació de diverses comunitats d'aquest tipus en poc temps. Ens han quedat setze cartes de san Jeroni a santa Marcella, en resposta a les preguntes que la santa li feia; però aquesta no es conformava a escoltar passivament les respostes del doctor de l'Església, sinó que discutia a fons els seus arguments i fins i tot el reprenia pel seu mal caràcter. Quan els gots van saquejar Roma, l'any 410, van maltractar santa Marcella perquè revelés el lloc on havia amagat els seus presumptes tresors, que en realitat havien passat a mans dels pobres feia molt de temps. La santa no temia per ella, sinó per la seva deixebla Princípia (que no era la seva filla, com alguns han suposat erròniament), i va implorar als soldats que no li fessin cap mal. Déu els va moure a compassió, i van conduir les dues dones a l'església de San Paulo, en la qual Alaric respectava el dret d'asil. Santa Marcella va morir poc temps després, en braços de Principia, a finals d'agost de l'any 410. El Martirologi romà venera la seva memòria tal dia com avui.