Santoral
«En la tradició del poble d'Israel el nom Jesús va conservar el seu valor etimològic: Déu allibera'. Per tradició, eren sempre els pares els qui posaven el nom als seus fills. Tanmateix en el cas de Jesús, Fill de Maria, el nom va ser escollit i assignat des de dalt, i abans del seu naixement, segons la indicació de l'Àngel a Maria, en l'anunciació (cf. Lc 1,31), i a Josep en un somni (cf. Mt 1,21). Li van posar el nom de Jesús (subratlla l'evangelista Lluc), perquè era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare (Lc 2,21). En el pla disposat per la Providència de Déu, Jesús de Nazaret porta un nom que al·ludeix a la salvació: Déu allibera', perquè ell és en realitat el que el nom indica, és a dir, el Salvador. Ho testifiquen algunes frases que es troben en els anomenats evangelis de la infància, escrits per Lluc: Us ha nascut [...] un salvador (Lc 2,11), i per Mateu: Perquè ell salvarà dels pecats el seu poble (Mt 1,21). Són expressions que reflecteixen la veritat revelada i proclamada al Nou Testament. Escriu, per exemple, l'Apòstol Pau a la Carta als Filipencs: Per això Déu l'ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el nom de Jesús tothom s'agenolli al cel, a la terra i sota la terra, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor [Kyrios, Adonai'] a glòria de Déu Pare (Fl 2,9-11). La raó de l'exaltació de Jesús la trobem en el testimoni que van donar d'ell els Apòstols, que van proclamar amb coratge: La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos (Ac 4,12).» (Joan Pau II, Audiència general de 14 de gener de 1987, n. 7-8)
Va néixer a prop de París l'any 422. Molt nena, es va trobar amb san Germà, venerable bisbe, el qual li va aconsellar que dediqués la seva vida a servir Déu i el proïsme, i així ho va fer. Als 15 anys va formar amb un grup d'amigues: una associació de dones dedicades a l'apostolat i a ajudar els pobres. No eren religioses però vivien molt santament en casa seva o en el seu lloc de treball, i assistien molt al temple i ajudaven tant com podien els més necessitats. Quan tenia 30 anys va sentir dir que el terrible bàrbar anomenat Atila s'apropava amb 100.000 guerrers per assetjar París i destruir-la a sang i foc. La gent volia sortir fugint però Genoveva els va convèncer que en comptes de sortir corrents el que havien de fer era anar a l'església a resar. Gairebé la linxen els covards, però la majoria li va fer cas i es van dedicar a pregar, i la ciutat es va salvar de ser atacada, ja que el ferotge Atila, quan ja arribava a París, va canviar d'improvís de rumb i es va dirigir cap a Orleans, però pel camí li van sortir a l'encontre els exèrcits cristians i el van derrotar en la terrible batalla dels Camps Catalàunics. Així es va complir el que havia anunciat Genoveva, que si el poble pregava amb fe la ciutat de París no seria atacada. Això li va donar una gran popularitat en aquesta capital. Després va arribar a París una espantosa escassetat i carestia i la gent es moria de gana. Genoveva, en comptes de queixar-se, va reunir un bon grup d'homes i se'n va anar riu amunt buscant menjar, i va tornar amb les barques plenes de comestibles, i així va salvar una vegada més la ciutat. Les dades sobre aquesta santa les coneixem perquè les va escriure Gregori de Tours, uns vint anys després d'haver mort ella.