Santoral
Fill d'un filòsof atenenc, va defensar l'evangeli contra les doctrines sincretistes i gnòstiques, en defensa de l'ortodòxia contra els heresiarques Cerdó i Valentí. Va ser el successor del màrtir sant Telesfor a la seu de Pere. Va haver de sofrir molt durant els quatre anys que va ocupar el tron pontifici. Per això va ser posat entre els màrtirs. Va morir l'any 142.
És anomenat també cenobiarca, que vol dir pare de molts monjos. Va néixer en un poblet de la Capadòcia. Havia començat els estudis, i fins i tot ensenyava al poble les lletres divines, però, desitjós de la perfecció, va partir als sants llocs. En arribar a Antioquia, va voler veure a l'insigne anacoreta sant Simeó Estilita, el qual, inspirat del Senyor, li va dir: «Teodosi, baró de Déu, sigueu benvingut.» Teodosi es va espantar en escoltar aquesta veu, perquè el cridava pel seu nom. Va pujar a la columna i es va tirar als seus peus; va escoltar els seus consells i tot el que a partir d'aquell moment li succeiria; i presa la seva benedicció, va continuar el seu camí cap a Jerusalem, on va adorar els sagrats llocs que Crist va consagrar amb la seva vida i la seva mort. Es va retirar després a la solitud, i va arribar a tenir tants deixebles, que va erigir un gran monestir, en el qual acollia els pobres. Era també, el seu monestir, hospital de malalts. L'emperador Anastasi, que afavoria els heretges Acèfa1us, el va desterrar perquè condemnava els heretges que anaven en contra del concili de Calcedònia, però va durar bé poc el desterrament, perquè el monarca heretge va caure mort, ferit per un llamp. Teodosi va tornar del seu desterrament. Moltes van ser les obres admirables que va fer aquest home de Déu en la seva llarga vida, i va morir a l'edat de cent cinc anys.