Santoral
Germà petit de sant Basili i bisbe de la ciutat amb què és designat, va influir decisivament en la doctrina mística d'Orient gràcies a la seva «Vida de Moisès» i al «Tractat de la virginitat».
Nascut d'una distingida família veneciana, l'any 928, va ser nomenat, als vint anys, comandant a cap de la flota de Venècia. En l'acompliment del seu ofici, va realitzar una victoriosa campanya contra els pirates que infestaven l'Adriàtic. És impossible determinar fins a quin punt va estar involucrat en la insurrecció popular de l'any 976, que va culminar en l'assassinat del duc Pere Candiani IV i en l'incendi d'una gran part de la ciutat. El testimoni de san Pere Damià, que atribueix la responsabilitat a Pere Ursèol, està subjecte a reserves. En tot cas, el cert és que Pere va ser elegit per succeir Candiani, i les principals autoritats de l'actualitat lloen l'energia i el tacte que va desplegar durant la seva breu administració. La primera provisió que va prendre va ser reparar els danys causats per l'incendi. I llavors es va esdevenir l'inesperat: la nit del dia 1 de setembre de 978, Pere Ursèol va partir secretament de Venècia i es va refugiar a l'abadia benedictina de Cuixà, al Rosselló, entre Espanya i França, on va portar una vida d'intens ascetisme i abnegació, sota la direcció del sant abat Guarí. Més tard, desitjós de més solitud, es va construir una ermita, probablement per consell de san Romuald, que va ser el gran propagador d'aquesta forma particular de la vocació benedictina. Sant Pere va morir l'any 987. Es diu que a la seva tomba es van obrar grans miracles.