En els seus començaments, l'Orde dominicà va utilitzar un dels símbols més profunds i més eloqüents per expressar el paper de Maria en el món: la Verge de Misericòrdia, la Mare amb el mantell protector. Aquesta figura simbòlica, d'origen cistercenc, és emprada per sor Cecília, del monestir de Sant Sixt, per il·lustrar la compassió de Domènec. Arravatat en una visió, es troba davant del Senyor i una multitud de benaventurats: percep religiosos de tots els ordes i colors, però del seu no en veu cap. Llavors comença a plorar tan amargament que Crist el consola i li assenyala la Mare de Déu que té a la seva dreta. La Verge de Pietat li obre la capa, de «color de safir», tan gran que «podia donar cabuda a tota la pàtria celestial»: allí Domènec va veure «una gran multitud de germans». Prostrant-se, va donar gràcies a Déu i a la benaurada Verge Maria, i la visió va desaparèixer. Quan es va despertar, va tocar aviat a matines, i una vegada finalitzat l'ofici nocturn va convocar els frares a capítol i «els va predicar un magnífic sermó, exhortant-los a l'amor i devoció cap a la Santíssima Verge Maria».