Santa Tecla, venerada a Tarragona el 23 de setembre, va ser deixebla de sant Pau, la vida de la qual la descriu el llibre Acta Pauli et Theclae, escrit entre els anys 125 i 150. Aquest llibre sembla ser una biografia novel·lada de la santa d'Iconi, molt venerada a l'Orient i memorada pels sants pares orientals com a protomàrtir femenina de l'Església. El seu culte va tenir molta difusió des dels primers temps del cristianisme, sobretot a l'orient cristià. La memòria sepulcral de Tecla a Iconi atreia nombrosos pelegrins i sant Basili ens diu que allí s'hi feien molts miracles.
També a Roma tenia culte. A prop de la basílica de Sant Pere hi ha un oratori dedicat a la Megalomàrtir igual als apòstols amb un monestir adjunt. La memòria de la gran màrtir d'Iconi figura també en l'antiquíssima pregària de l'Ordo recomendationis animae, que la invoca al costat dels apòstols Pere i Pau.
Un resum de la vida de la santa que segueix el llibre de les actes esmentat, es plasma en marbre al frontal romànic del segle XIII de l'altar major i en el magnífic retaule de la nau principal de la catedral de Tarragona: des de la predicació de sant Pau a la casa d'Onesifor, a Iconi, que ella escolta des de la finestra de casa seva i la converteix fins al seu retir a Selèucia, on fa vida eremita predicant la fe com un apòstol per manament de sant Pau, passant pel tancament de Pau a la presó per una denúncia del promès de la jove, Tamaris; del judici de Tecla, condemna i salvació miraculosa del foc martirial; dels diversos turments al qual fou sotmesa a Pisídia, dels quals també se'n deslliurà miraculosament.
El culte a Santa Tecla a Tarragona és molt antic. L'any 1091, quan és restaurada la Seu Metropolitana, es concedeix a l'arquebisbe de Tarragona portar el pal·li en la festa de la verge santa Tecla. El 1117 el comte de Barcelona fa donació del Camp de Tarragona a santa Tecla, fundada en honor seu Quae in honorem Beatae Teclae Virginis olim fundata fuit. Era la titular de l'antiga seu i de l'actual.
El 1321 el rei Jaume II va aconseguir una relíquia de la santa a Armènia, el canell del braç o braç de Santa Tecla, rebuda solemnement. Per guardar-la es va construir el 1775 una nova capella de marbre i jaspí. La relíquia es va perdre durant uns anys pel saqueig de l'exèrcit napoleònic el 1811, el qual va saquejar el braç d'argent, però van llençar la relíquia, recollida per un infant. Fou recuperada en temps del cardenal Vidal i Barraquer. A partir d'aquell succés es venera una part de la relíquia que Jaume II havia dipositat als caputxins de Sarrià i que fou concedida als canonges.
La festa era celebrada de forma solemne i era la titular i patrona de l'arxidiòcesi. A mitjan segle XIX un prelat va canviar el patronatge de santa Tecla pel de la Nativitat de Maria, i avui santa Tecla només és patrona de la ciutat de Tarragona.
Amb motiu del nou calendari litúrgic, santa Tecla n'ha estat estreta, cosa que sorprèn perquè es tracta d'una santa venerada des del segle II a tot l'Orient, i encara que el document de les Actes estigui escrit amb un gènere literari novel·lesc, a fi de facilitar-ne la seva lectura, la santa és posada com a exemplar per diversos sants Pares de l'Església, com diu Mn. Salvador Ramon en el llibre del Santoral tarragoní (p.39).
El primer successor de sant Pere. Va ser sepultat, després del martiri, tocant a la tomba de l'Apòstol.
Beata Purificació Ximénez Ximénez: Nascuda a València el 1871, va ingressar al noviciat de Vic de la Congregació de les Carmelites de la Caritat, d'on era mestre de novícies el 1906. El 1911 és superiora de Gandia i el 1917 superiora de Tarragona, on residí i alternà el càrrec cada sis anys amb Gertrudis Sentís, fins al 20 de juliol de 1936, moment en què la comunitat es dispersà. Després de moltes peripècies arribà a València, a casa de la seva germana Sofia, i on s'havia refugiat la seva neboda, la monja M. Josepa del Rio. El 23 de setembre tota la família era detinguda i assassinada.
Beata Maria Josepa del Río i Mesa: Nascuda a Tarragona el 1895, filla d'un militar, cosa que feia que la família es traslladés sovint de domicili, ingressava al noviciat de Vic de la Congregació de les Carmelites de la Caritat el 1917, als 22 anys. Fou destinada a Terrassa i al col·legi de Gràcia (Barcelona). Amb motiu de la revolta es va refugiar a València amb la seva família: madrastra, germà i tia també carmelita, Pura Ximénez Ximénez. A la matinada del 24 de setembre del 1936 aparegueren els seus cadàvers a la cruïlla dels camins de Benicalap i Campanar.