Santoral
Sant Egidi, sant Gil o sant Gili, va ser un ermità d'origen grec que va viure entre els segles VI i VII i que va impulsar la vida monacal en construir un monestir a prop de la desembocadura del riu Roine.
Grec de nació i de família rica, es va desprendre de tots els seus béns per amor de Jesucrist i va començar a peregrinar per tot l'Orient, prodigant els miracles en gran nombre. Cert dia es va embarcar en un navili que el va portar a les costes de França; el va recollir sant Cesari, bisbe d'Arlés, el va vestir amb un hàbit religiós, i el sant es va endinsar als boscos. Allà va viure molts anys una vida angelical; més tard, el rei Clodoveu li va edificar un monestir, no lluny d'Arlés, del qual va ser abat.
Encara que es coneguem molt pocs detalls de la seva vida, se li atribueixen nombrosos miracles, especialment de curacions i conversió de pecadors.
De manera especial se'l recorda com l'home que va aconseguir la conversió del rei Carles a qui va descobrir un pecat ocult, convidant-lo a confessar-ho en el sagrament.
Ja que en els segles posteriors a la seva mort se'l considerava com a protector davant de l'epilèpsia, aquesta malaltia es va conèixer en molts llocs com a "mal de sant Gil". També segons la tradició, la vida monàstica que va iniciar al Roine va comptar amb el beneplàcit del Pontífex, que li va regalar les sòlides portes del seu monestir.