Santoral
De l'apòstol Bartomeu el Nou Testament només en dóna el nom, consignat en les quatre llistes del col·legi apostòlic (Mt 10, 3; Mc 3, 18; Lc 6, 14, i Ac 1, 13).
Segons les Actes de Felip hauria predicat a Licaonia i a la Frígia; segons el Martiri de sant Bartomeu, passió llegendària de la qual se'n conserven dues redaccions, una en grec i una altra en llatí, hauria predicat al Ponto i al Bòsfor; segons la tradició que recull Eusebi en la seva Història hauria predicat a les Índies, és a dir, les Índies orientals, on hauria portat l'Evangeli en arameu escrit per sant Mateu; o a un país veí d'Etiòpia o a l'Aràbia Feliç, segons les referències que van prendre els historiadors Rufí i Sòcrates.
I encara queden llegendes més segures que situen el nostre sant a Mesopotàmia, Pèrsia i Armènia. Allà hauria predicat la fe no lluny d'Albak i hauria convertit la germana del rei, qui, en un accés d'ira, el va manar escorxar viu i decapitar-lo. Els armenis el tenen per patró principal i per les circumstàncies del seu martiri ho és també dels carnissers i blanquers.
El culte a sant Bartomeu està subjecte a la crítica tant com la seva pròpia vida. Les llegendes armènies i coptes asseguren que el seu cos va ser llançat al mar. Teodor el Lector i Procopi parlen d'un trasllat a Daras, a Mesopotàmia. Gregori de Tours diu que va arribar miraculosament a l'illa de Lípari. D'allà va ser transportat l'any 808 a Benevento, i més tard, l'any 1000, va ser portat a Roma per gestions d'Otó III, on fou dipositat a l'església de Sant Adalbert, a l'illa Tiberina, que des de llavors es va anomenar de Sant Bartomeu, i va arribar a ser títol cardenalici. Encara que no és clar si els de Benevento van donar les relíquies de l'apòstol o les de sant Paulí de Nola. Tanmateix, la festivitat d'avui és perquè és la data de la seva translació. A la Roma medieval va arribar a tenir dedicades moltes altres esglésies, la qual cosa s'explica per la gran devoció que els fidels han professat sempre a aquest gloriós apòstol.