Santoral
Va néixer a la humil llar de Lima de Gaspar Flores i Maria d'Oliva, el 20 d'abril de 1586, la nena a qui van batejar com a Isabel, però que des de la infantesa havia de rebre el sobrenom de Rosa, per la seva bellesa.
Així resumeix el Breviari Romà -"pro festo simplificato"- la seva vida admirable, amb fidelitat a la veritat històrica, segons consta en els processos: "La primera flor de santedat de l'Amèrica meridional, Santa Rosa, verge, nascuda a Lima, de pares cristians, ja des del bressol va començar a resplendir amb els indicis de la seva futura santedat, perquè el seu rostre infantil, prenent l'aparença d'una rosa, va donar ocasió a què se li donés aquest nom. Per no veure's obligada pels seus pares a contreure matrimoni, va tallar ocultament la seva bellíssima cabellera. La seva austeritat de vida va ser singular. Pres l'hàbit del Tercer Orde de Sant Domènec, es va proposar seguir en el seu ardu camí el de santa Caterina de Siena. Terriblement turmentada, durant quinze anys, per l'aridesa i desolació espiritual, va suportar amb fortalesa aquelles agonies més amargues que la mateixa mort. Va gaudir amb admirable familiaritat de freqüents aparicions del seu Àngel Custodi, de santa Caterina de Siena i de la Verge Mare de Déu, i va merèixer escoltar dels llavis de Crist aquestes paraules: "Rosa del meu cor, sigues la meva esposa". Famosa pels seus miracles abans i després de la seva mort, el papa Climent X la va col·locar al catàleg de les santes verges.
Moria en la data que ella mateixa havia anunciat, el 24 d'agost de 1617, festa d'un sant a qui ella va honrar durant la seva vida amb una devoció especial i sens dubte amb llum profètica, l'apòstol sant Bartomeu.
Ha estat declarada per la Santa Seu Patrona d'Amèrica i ha estat inclosa al catàleg dels sants, la festa dels quals celebra l'Església universal anualment.