Santoral
Josep Sarto, després Pius X, va néixer el 1835 a Riese, a prop de Venècia, en una família humil. Encara nen va perdre al seu pare. Una vegada ordenat va ser vicerector, rector, canonge, bisbe de Màntua i Cardenal de Venècia, càrrecs que va ocupar, cada un d'ells, nou anys. Fent broma deia que només li faltaven nou anys de Papa.
El 1903 en morir Lleó XIII va ser convocat a Roma per elegir el nou Pontífex. Ell no era candidat apte per a alguns perquè no parlava francès i ell mateix se'n considerava indigne. El cardenal Sarto va suplicar que no l'elegissin fins que una nit una comissió de cardenals el va visitar per fer-li veure que no acceptar el nomenament era no acceptar la voluntat de Déu. Va acceptar convençut que si Déu dóna un càrrec, dóna les gràcies necessàries per dur-lo a terme. Va escollir el nom de Pius inspirat en què els papes que havien elegit aquest nom havien sofert per defensar la religió.
Tres eren les seves característiques més destacades. La pobresa: Va ser un Papa pobre que mai no va ser servit més que per dues de les seves germanes per a qui va haver de sol·licitar una pensió perquè no es quedessin en la misèria a l'hora de la seva mort. La humilitat: Pius X sempre es va sentir indigne del càrrec de Papa i fins i tot no permetia luxes excessius a les seves recambres i les seves germanes no gaudien de cap privilegi al Vaticà. La bondat: Mai no va ser difícil tractar amb ell, ja que sempre estava de bon humor i disposat a mostrar-se com a pare bondadós amb qui el necessités.
Una vegada que va ser elegit Papa va decretar que cap governant no podia vetar cap cardenal per a Summe Pontífex.
Dins de les seves obres destaca el combat contra dues heretgies de la seva època: el Modernisme, la qual la va combatre en un document titulat Pascendi, on establia que els dogmes són immutables i que l'Església té autoritat per donar normes de moral; i el Jansenisme, contra la qual va decretar l'autorització perquè els nens poguessin rebre la comunió des del moment en què entenien qui hi havia a la Santa Hòstia Consagrada. Aquest decret li va valer ser conegut com el Papa de l'Eucaristia.
Va fundar l'Institut Bíblic per perfeccionar les traduccions de la Bíblia i va nomenar una comissió encarregada d'ordenar i actualitzar el Dret Canònic. Va promoure l'estudi del Catecisme. Va morir el 21 d'agost de 1914 després d'onze anys de pontificat.