Santoral
Sant Francesc d'Assís va demanar a Crist, mitjançant la intercessió de la Reina dels Àngels, el gran perdó o «indulgència de la Porciúncula», confirmada pel papa Honori III a partir del 2 d'agost de 1216. Des de llavors va començar l'activitat missionera que va portar a Francesc i els seus frares a alguns països musulmans i a diverses nacions d'Europa. A la mateixa capella, el sant va acollir cantant «la nostra germana la mort corporal» (Càntic de les criatures).
Durant molts anys, va ser coneguda només oralment la indulgència de la Porciúncula. Mig segle després de la mort de Francesc trobem el primer document de Benet de Arezzo, que diu: «En el nom de Déu, Amén. Jo fra Benet de Arezzo, que vaig estar amb el beat Francesc mentre encara vivia, i que per auxili de la gràcia vaig ser rebut en el seu Orde pel mateix pare santíssim; jo que vaig ser company dels seus companys, i amb ells vaig ser freqüentment, ja mentre vivia el sant pare nostre, després que va partir d'aquest món, i amb ell vaig tractar sovint dels secrets de l'Orde, declaro haver oït repetides vegades un dels companys del beat Francesc, fra Maseo de Marignano, que havia estat amb el germà Francesc a Perusa, en presència del papa Honori, quan el sant va demanar la indulgència de tots els pecats per als qui, confessats i penedits, vinguessin al lloc de Santa Maria dels Àngels el primer dia d'agost, des de la vigília de l'esmentat dia fins a la vigília del dia següent. La qual indulgència, havent estat demanada pel beat Francesc, va ser atorgada pel Summe Pontífex».
Quan va ser assetjat Assís per les tropes de Perusa, el dia 2 d'agost es va interrompre l'atac perquè els pelegrins poguessin entrar a la vila per obtenir la indulgència. Gregori XV va fer extensiu el jubileu a totes les esglésies franciscanes del món. Segons fra Pàmfil de Magliano la indulgència va ser concedida l'any 1216, i el 1217 se'n va fer la proclamació solemne per set bisbes.
Nascut a Benavent de Segrià el 1861, en una famíliad'ètnia gitana. Era tractant d'animals i de ben jove es fa ver càrrec de la família, en abandonar-la el seu pare. Va viure a Fraga, Alcolea del Cinca i a Basbastre, al barri de Sant Hipòlit. Va destacar per la seva honradesa i religiositat.
Era membre actiu de l'Adoració Nocturna de Barbastre, de la Confraria dels Dijous Eucarístics i de les Conferències de Sant Vicenç de Paül. Pertanyia al Tercer Orde Franciscà i resava cada dia el Rosari.
El 19 de juny de 1936, quan uns milicians portaven el sacerdot Josep Martínez, els va recriminar que portessin detingut un home innocent. Llavors el van detenir, l'escorcollaren i li trobaren els rosaris. El tancaren a la presó municipal. El 2 d'agost tragueren de la presó vint presoners, entre ells El Pelé, foren portats al cementiri i afusellats.
Fou beatificat el 4 de maig de 1997.