Santoral
Segons la tradició, sant Magí va ser un anacoreta de la muntanya de la Brufaganya durant la persecució de Dioclecià. Després d'escapar miraculosament de la presó de Tarragona, va ser degollat prop de la cova on vivia i on va rebre sepultura el seu cos. La devoció de sant Magí a Tarragona té les seves arrels en el santuari de Sant Magí de Rocamora.
L'any 1572 el vicari general de Tarragona va aprovar una vida de sant Magí escrita pel canonge Joan de Cessé que recollia testimonis orals dels habitants de la muntanya de la Brufaganya. Aquests explicaren que els botxins li demanaren aigua, i ell, ple de caritat, féu brollar una abundosa font d'aigua amb la qual apagaren la set. El poder miraculós de l'aigua de la font de Sant Magí s'estengué arreu del Regne d'Aragó i encara perdura avui en dia. Moltes poblacions la vigília de la festa reben aigua de la Brufaganya: Tarragona, Barcelona, Igualada, Cervera i altres. La devoció a sant Magí es va estendre a causa del caràcter taumatúrgic del sant i els seus goigs es cantaven en moltes parròquies de l'arxidiòcesi.
Al santuari de Sant Magí de la Brufaganya s'hi venerava una imatge romànica del sant del segle XIII. Un Concili Provincial Tarraconense de 1745 va demanar el rés propi de la festa per a tota la província eclesiàstica i que la festa fos el 19 d'agost. L'ofici litúrgic i missa de sant Magí foren aprovats per la Sagrada Congregació de Ritus el 28 de setembre de 1876.
La ciutat de Tarragona el venera a l'ermita del Portal del Carro i el té com a copatró. La seva festa és una de les més populars de la ciutat, amb actes religiosos i populars d'antiga tradició.
Beata Maria Calaf Miracle: Nascuda a Bonastre el 1871, va ingressar al noviciat de Vic de la congregació de Carmelites de la Caritat el 1890. El 1899 fou destinada a Cullera, on era l'encarregada del rober, i també fou procuradora i sagristana. Moria amb totes les companyes el 19 d'agost del 1936.
Beata Rosa Pedret Rull:Nascuda a Falset el 1864, ingressà al noviciat de Vic de la congregació de Carmelites de la Caritat el 1886 i fou destinada a Cullera. Allí era tota una institució, tothom la coneixia i la coneixien com germana Consell (nom de religiosa). Era la més gran de la comunitat. Quan el 18 d'agost del 1936 els del Comitè cercaren les religioses a l'hospital municipal, on les havien recloses tres dies abans, ella va voler anar amb les altres germanes, tot i que la deixaven lliure. Pel camí va morir. Les altres eren mortes poc després.