Santoral
Sant Maximilià-Maria Kolbe va néixer el 1894 a Zduska-Wola, a la Polònia central. Tenia una gran devoció a la Mare de Déu. Cada any peregrinava a Czestochowa. Va vestir l'hàbit franciscà a Lwow. Va estudiar a Cracòvia i a Roma, on va ser ordenat sacerdot.
De nou a Polònia uneix una gran activitat a una profunda vida interior. La devoció mariana impregnava la seva vida. Funda la Milícia de la Immaculada, que s'estén molt. Edita el diari El Cavaller de la Immaculada. I adquireix tal ressò que construeix un gran complex, a prop de Varsòvia, a Niepokalanow "La Ciutat de la Immaculada", per facilitar-ne la difusió. Quan més endavant passi diversos anys com a missioner al Japó, continuarà amb aquesta empresa allà.
El P. Kolbe estava ja madur per als plans de Déu... La seva llibertat apostòlica molestava els nazis que ocupaven Polònia des de 1939. El P. Kolbe és detingut i recorre diversos camps de concentració. El 28 de maig de 1941 és traslladat a Auschwitz, a 60 quilòmetres de Cracòvia.
A finals de juny de 1941 s'escapa un presidiari. La fuga es castigava amb la mort de deu companys en "el búnquer de la gana". El cap del camp, Fritsch, els col·loca en fila. Deu pagaran amb la seva mort l'evasió. N'assenyala un de cada fila. El n. 5.659, Francesc Gajowniczek exclama: "Ai! Què serà ara de la meva dona i dels meus fills?"
El P. Kolbe no ho va dubtar. Va passar de les paraules a les obres: Donar la vida pel germà. Va donar un pas al capdavant, que seria irreversible. Es quadra davant de Fritsch i diu: "M'ofereixo per morir a canvi d'aquest pare de família. Sóc sacerdot catòlic". Fritsch dóna la seva conformitat -per a ell un home no era més que un número- i ordena el canvi del 5.659 pel 16.670, que era el n. del P. Kolbe.
El guàrdia que els va tancar, els va dir sarcàsticament: "Aquí us pansireu com a tulipes". Només la presència voluntària del P. Kolbe, dolça i encoratjadora, representava algun alleujament. Resava amb ells, entonava salms, els confortava i els preparava per morir.
Després de tres setmanes havien mort ja tots menys el P. Kolbe, que seguia recolzat a la paret i mussitant oracions. El dia 14 d'agost l'infermer li va injectar una dosi d'àcid muriàtic per accelerar la mort. I va anar al cel a celebrar l'Assumpció.
Pau VI el va beatificar el 1971. Hi va haver en la beatificació un testimoni d'excepció: Francesc Gajowniczek, per qui el nou Beat havia realitzat l'acte suprem d'oferir la seva vida.