Santoral
El 20 de juliol de 1936 van ser detinguts els seixanta claretians del seminari de Barbastre. El superior, l'administrador i el formador eren portats a presó, els malalts a l'hospital i la resta eren reclosos al saló d'actes del col·legi dels Escolapis. Allà van rebre l'Eucaristia d'amagat i es van preparar per al martiri ja imminent. Del 12 al 15 d'agost cinquanta-i-un claretians donaven la vida en testimoni de la seva fe. Els primers a morir foren els de més edat.
Aquestes van ser les paraules del papa Joan Pau II en la seva beatificació, el 25 d'octubre de 1992: "És tot un seminari el que afronta amb generositat i valentia la seva ofrena martirial al Senyor... Tots els testimonis rebuts ens permeten afirmar que aquests Claretianos van morir per ser deixebles de Crist, per no voler renegar de la seva fe i dels seus vots religiosos. Per això, amb la seva sang vessada ens animen tots a viure i morir per la Paraula de Déu que hem estat cridats a anunciar. Els màrtirs de Barbastro, seguint al seu fundador San Antonio María Claret, que també va sofrir un atemptat en la seva vida, sentien el mateix desig de vessar la sang per amor de Jesús i de María, expressada amb aquesta exclamació tantes vegades cantada: "Per tu, la meva Reina, la sang donar". El mateix Sant havia traçat un programa de vida per als seus religiosos: "Un Fill de l'Immaculat Cor de María és un home que crema en caritat i que abrasa per on passa; que desitja eficaçment i procura per tots els mitjans, encendre a tot el món en el foc del diví amor".
Aquests són els seus noms: Felipe de Jesús Munárriz, José Amorós, José Badía, Juan Baixeras, Javier L. Bandrés, José Blasco, José Brengaret, Rafael Briega, Manuel Buil, Antolín Calvo, Sebastián Calvo, Tomás Capdevila, Esteban Casadeval, Francisco Castán, Wenceslao Claris, Eusebio Codina, Juan Codinach, Pedro Cunill, Gregorio Chirivas, Antonio Dalmau, Juan Díaz, Juan Echarri, Luis Escalé, José Falgarona, José Figuero, Pedro García, Ramón Illa, Luis Lladó, Hilario Llorente, Manuel Martínez, Luis Masferrer, Miguel Masip, Alfonso Miquel, Ramón Novich, José Ormo, Secundino Ortega, José Pavón, Faustino Pérez, Leoncio Pérez, Salvador Pigem, Sebastián Riera, Eduardo Ripoll, José Ros, Francisco Roura, Teodoro Ruiz de Larrinaga, Juan Sánchez, Nicasio Sierra, Alfonso Sorribes, Manuel Torras, Atanasio Viadaurreta i Agustín Viela.
Entre ells trobem tres joves nascuts a l'arxidiòcesi de Tarragona. Destaquem la seva biografia.
Beat Tomàs Capdevila Miró: Nascut a Maldà el 1915, tenia 10 anys quan va ingressar a Cervera per fer-se missioner claretià. Va fer la professió el 1930 a Vic. Va cursar els estudis filosòfics a Solsona i els de Teologia a Cervera. L'agost de 1935 arribava a Barbastre per culminar la carrera amb l'ordenació sacerdotal. Quan va arribar el moment del martiri, només tenia 22 anys i havia acabat el 5è de Teologia. Abans de morir, el 13 d'agost, va deixar escrit en un tamboret el seu generós perdó: Així com Jesucrist al cim de la creu expirà perdonant els seus enemics, així moro màrtir perdonant-los ben de cor i prometent de pregar d'una manera especial per ells i per llurs famílies. Adéu. Tomàs Capdevila Miró, CMF, 12 d'agost de 1936.
Beat Josep M. Badia Mateu: Nascut a Puigpelat el 1912, va ingressar al seminari de Cervera als 11 anys. Professava a Vic el 1928 i estudiava a Solsona i Cervera. Es va distingir per la seva gran pietat. En el moment del martiri tenia 23 anys i havia estat ordenat de lector. Moria el 15 d'agost.
Beat Alfons Sorribes Teixidor:Nascut el 1912 a Rocafort de Vallbona, ingressava en el col·legi claretià de Cervera als 12 anys. Professava a Vic el 1930. En el moment de la mort era acòlit i havia acabat 4t curs de Teologia. Moria el 15 d'agost.