Santoral
Clara Favarone, de noble família, va sentir des de ben jove la crida de Déu per mitjà de la paraula del seu jove conciutadà sant Francesc d'Assís. Va fugir de la casa paterna la nit del Diumenge de Rams de 1211. Davant de l'altar de la capella de Santa Maria dels Àngels, bressol de l'Orde franciscà, Clara va ofrenar a Déu els seus divuit anys, envoltada de sant Francesc i els seus primers companys. Es va vestir la túnica i es va abraçar a dama Pobresa, de la qual a imitació del seu pare i mestre faria la seva amiga inseparable. Va dedicar-se a la penitència i al sacrifici.
La Llegenda de la seva vida, escrita per Tomàs de Celano, biògraf del pare i de la filla, i el seu procés de canonització, en el qual les seves companyes i filles van declarar amb emoció tot allò que havien viscut i observat en la seva santa mare, ens parlen de les seves penitències increïbles: del seu amor a Jesús, de la seva meditació dels dolors de Crist, de la seva inalterable paciència, de l'alegria al mig de les seves cròniques malalties i contínues mortificacions, del seu intens amor a Jesús-Eucaristia, com als seus precs va salvar de la profanació a les religioses i a la ciutat del pillatge, del seu cor de mare i mestra; i , encara, de les gràcies extraordinàries que Déu li va atorgar en el desterrament.
El gest de Clara als divuit anys va commoure la joventut femenina d'Assís i moltes noies van seguir-la. Primer la seva germana, santa Agnès; després una multitud de donzelles de la noblesa i del poble; més endavant Beatriu, la germana més gran, i fins i tot la seva mare, la noble matrona Ortalona; van anar a la recerca de puresa, de llum i sacrifici en el petit convent de Sant Damià sota l'obediència i maternal direcció de Clara, que va acceptar el càrrec d'abadessa obeint el mandat de sant Francesc.
Aviat va saltar les fronteres d'Ombria i d'Itàlia la fama de la virtut de santa Clara i les seves Dames Pobres, i van sembrar Europa, abans de 1253, de monestirs que la joventut femenina dels països cristians van omplir ràpidament. La vida i obres de les clarisses van fluir en el decurs de set segles en benefici espiritual del poble de Déu. Encara avui el missatge de Clara Favarone d'Assís no ha perdut la seva suggestiva atracció ni ha esgotat la seva eficàcia renovadora. Són més de dos-cents els monestirs que hi ha a Espanya, on des de l'any 1228, en el qual es va obrir el primer, ha assolit al màxim floriment l'obra de Clara d'Assís, superant la mateixa Itàlia.
Santa Clara va ser canonitzada el 15 d'agost de 1255 pel seu amic i protector, el papa Alexandre IV.