Santoral
EL calendari litúrgic celebra avui conjuntmanet amb 119 crisitans que donaren la vida per la seva fe en la Xina, des del primer màrtir fins a d'altres èpoques més recents. El qui encapçala la llista, Agustí Zhao Rong, és un prevere autòcton que morí el 1815. La majoria del grup que avui recordem són, però laics xinesos morts en la revolta dels bòxers, entorn del 1900, perquè eren considerats col·laboracionistes amb els occidentals.
Anomenats els màrtirs de Gorkum. Per comprendre el que va succeir cal traslladar-se al clima polític, social i religiós dels Països Baixos de la segona meitat del segle XVI, rics i superpoblats, envaïts pels calvinistes i en guerra contra el domini espanyol.
El 25 de juny de 1572 una flota atacava la petita ciutat de Gorkum. Les forces fidels al rei van haver de fer-se fortes a la ciutadella, on van anar a refugiar-se tots els sacerdots i religiosos. Pertanyien al clergat secular el rector Leonard Vechel, el seu coadjutor Nicolau Jarissen i un ancià de setanta anys, per nom Godofred van Duynen. El grup més important dels refugiats estava format per tretze franciscans que componien, amb alguns més, la comunitat existent a la ciutat, governada pel pare Nicolau Pieck, de trenta-vuit anys, brillant i serè d'esperit. El vicari era el pare Jeroni de Weert. Venien després els pares Nicasi de Heeze, director d'ànimes; Teodor van der Eem, ancià de setanta anys, Willehald de Dinamarca, nonagenari venerable i auster, expulsat de la seva pàtria per la persecució protestant; Antoni de Weer, Antoni de Hoornaaxt, el recentment ordenat Francesc van Rooy, i el pare Guillem, d'una conducta irregular. Completaven la comunitat els germans Pere de Assche, Corneli de Wyk-by-Duurnstende i el novici de divuit anys Enric.
També hi havia un religiós agustí, el pare Joan de Oosterwyk, i el canonge doctor Pontus van Huyter, que no havia pogut escapar-se com els companys de Capítol.
La nit del 27 de juny la guarnició va haver de capitular. Els assaltants volien diners, i com que els franciscans no en portaven, van ser maltractats sense pietat. El 7 de juliol eren conduïts a Brielle. Els reclamava el comte de la Marck des de la seva caserna general. Van ser amuntegats a la presó, on van trobar els rectors Andreu Wouters i Andreu Bonders. Aquell mateix dia se'ls van unir dos altres religiosos: Jacobo Lacops i Adrià de Hilvarenbeek. Sumaven en total vint-i-tres presoners. El comte els demanà l'apostasia. Pontus van Huyter i Andreu Bonders van aconseguir la llibertat claudicant.
El dia 9 va ser l'execució. Pieck va pujar el primer a la forca, sense deixar d'animar els altres. Davant del patíbul encara hi va haver dues altres desercions: la del pare Guillem, i la del novici Enric. Els altres van afrontar la mort amb serenitat. Els dinou van ser canonitzats per Pius IX el 29 de juny de 1867.