La història del sant acaba als inicis del segle IV. Han sortit diversos decrets de l'emperador Dioclecià i cada versió és pitjor per als cristians que l'anterior. Va néixer a Scitopolis ja fa anys i ara viu a Jerusalem. L'amor sincer a Jesús, el seu desig d'imitar-lo, l'han portat a viure lluny del camí de la normalitat. És prim i sec, té la presència com un asceta. Té responsabilitats afegides a la professió de la fe cristiana. L'han fet Lector a l'església i llegeix amb veu alta i pausada al poble allò escrit al Llibre Sagrat; com a Exorcista, tracta els posseïts amb l'energia de qui té el Senyor per cap; també li ha estat encomanada, pel bisbe, la traducció oficial a la llengua vulgar -a l'arameu- dels textos grecs de la Litúrgia.
Per la persecució que s'ha iniciat, el traslladen a Cesarea. Davant del governador Flavià només pot negar l'existència dels déus pagans, i no creu que s'hagi d'oferir encens a ídols falsos i als emperadors romans, cosa que no vol fer. Flavià decideix que és un crim d'estat negar a les imatges encens i censurar la tetrarquia. Acaba l'encontre amb l'ordre de decapitació de Procopi.