Santoral
Nascut cap a l'any 380. Fou nomenat bisbe de Ravena entre els anys 424-429. Des de l'any 404 Ravena era residència imperial d'Occident i això explica que, a instàncies de l'emperador romà, el Papa conferís a aquesta seu la dignitat de metropolitana. Pere en va ser el primer arquebisbe. Com a tal, l'any 431 Teodoret de Cir, i el 449, Eutiques, li escriuen per demanar la seva protecció en la polèmica suscitada per les qüestions cristològiques. S'ha conservat la resposta de Pere a Eutiques, la qual és un testimoni a favor de la submissió deguda al Papa, sobretot en qüestions de fe.
Com a prelat, Pere es va distingir per la seva activitat com a constructor d'edificis sagrats i com a conseller de l'emperadriu regent, Gala Placídia. Però sobretot va sobresortir com a predicador. El títol de "Doctor de l'Església" que el papa Benet XIII li va atorgar el 1729 prové dels seus sermons, gairebé dos-cents, tots ells conservats.
L'estil de Pere és retòric, acadèmic, li manca l'espontaneïtat i la naturalitat d'Agustí, per exemple. Malgrat tot, en les seves frases, plenes de figures retòriques i de sentències, de jocs de paraules, de redundàncies i pleonasmes, acabades sempre amb clàusules rítmiques, es reflecteix el talent de l'orador. El retoricisme de Pere, que a la primera meitat de l'Edat Mitja li va merèixer el sobrenom de "Crisòleg" (paraula d'or), no és suficient per ofegar la calor humana i el fervor que desprenen les seves paraules.
Sant Pere Crisòleg va predicar entre els concilis d'Efes i Calcedònia. Per això els seus discursos estan saturats de les preocupacions cristològiques de l'època.
Pere va morir el 3 de desembre de l'any 450. Segons la tradició va anar a morir a la seva ciutat de naixement, al costat del sepulcre del màrtir sant Cassià. De fet, actualment el seu sepulcre es venera a la cripta anomenada de sant Cassià, de la catedral d'Imola.
Foren detinguts i portats al martiri mentre estaven fent la seva tasca hospitalària al Sanatori Marítim de Sant Joan de Déu de Calafell. Moriren a la tarda del 30 de juliol del 1936 a la cruïlla de Bellamar de Calafell. Dos d'ells eren fills de Reus i els ressenyem més àmpliament.
Foren beatificats per Joan Pau II el 25 d'octubre de 1992. Els noms dels màrtirs són Braulli M. Corres Díaz de Cerio (39 anys), Julià Carrasquer Fos (55 anys), Constanci Roca Huguet (41 anys), Benet-Josep Labre Mañoso González (57 anys), Vicenç de Paül Calles Vives (42 anys), Ramon Urdanz Aldaz (33 anys), Rafael Flamarique Salinas (33 anys), Manuel López Arbari (23 anys), Ignasi Tejero Molina (20 anys), Enric Bertran Llorca (37 anys), Domingo Pitarch Gurrea (27 anys), Anton Sanchís Silvestre (26 anys), Manuel Jiménez Salado (29 anys), Eusebi Forcades Ferraté (60 anys) i Anton Llauradó Parisi (26 anys).
Beat Eusebi Forcades Ferraté:Nascut a Reus l'any 1875, va ingressar a l'orde hospitalari de Sant Joan de Déu el 1899, i canvià el nom d'Antoni pel d'Eusebi. Va fer la professió simple el 1901 i la solemne el 1905. Del 1906 al 1917 anà de missions a Mèxic. Altres residències on fou destinat foren Cienpozuelos, Sant Boi de Llobregat, l'asil de Barcelona, Carabenchel, hospital de Sevilla, Mondragón i Calafell.
Era afusellat amb altres germans a prop de Calafell el 30 de juliol de 1936. Tenia 60 anys.
Beat Antoni Llauradó Parisi:Nascut a Reus el 1910, va tenir una joventut molt pietosa. El 1932 fou cridat a la vida hospitalària, on ingressà a l'orde de Sant Joan de Déu el 1935. Era un novici modèlic. Era afusellat a prop de Calafell el 30 de juliol de 1936.