Santoral
A Betània hi vivia una família amiga de Jesús, la qual componien tres germans: Marta, Maria i Llàtzer. Marta era la més gran, la que feia de mestressa de casa. Això mateix significa el seu nom en hebreu, martah, que no apareix a l'Antic Testament, però sí en la literatura talmúdica sota la forma femenina, té el significat de "mestressa". En un dels molts sepulcres judeocristians del segle I descoberts al paratge anomenat Dominus Flevit, han aparegut junts els noms de "Marta i Maria" (martah wemariah).
Una santa amistat unia la família amb Jesús. Marta, com a mestressa de casa, era l'encarregada de rebre i atendre els hostes. El sant Evangeli assenyala alguns dels seus encontres amb Jesús (vegeu Jn 10,38-41; 11,1-39; 12,2).
A causa de la seva familiaritat amb Crist el seu culte va penetrar molt aviat en la litúrgia, i el de la seva commemoració ha canviat moltes vegades. A Roma se li va dedicar una església per suggeriment de sant Ignasi de Loiola.
El 1528 els familiars pontificis van formar una germandat i, amb el permís del papa Pau III, van edificar una església en honor de Santa Marta al costat de la Ciutat del Vaticà. Durant molts anys van ser molts els instituts religiosos femenins que van escollir Marta com a protectora. És considerada la santa patrona del ram de l'hoteleria per raó d'haver-se mostrat diligent en el servei de l'hoste diví, Jesucrist. Sempre ha gaudit de moltes simpaties a causa de ser diligent, afectuosa i condescendent fins a tolerar l'excés de fatiga que li ocasionava el caràcter diferent de la seva germana Maria. En el desenvolupament de les seves tasques ella mira sempre les coses pel costat pràctic. El Salvador l'estimava molt perquè, si Maria es mostra insaciable en rebre d'Ell l'aliment espiritual, Marta, en canvi, es comporta com una tendra mare, tant per a Ell com per als deixebles.