Santoral
En el cant IV del Peristephanon Prudenci ens diu que sant Cugat va rebre el martiri a Barcelona. Evidentment, la vida de sant Cugat, tal com l'explica la Llegenda àuria de l'edat mitja, presenta molts trets llegendaris. Tanmateix, la circumstància que Prudenci narri amb tanta precisió el martiri de sant Cugat a Barcelona, indica que els fets fonamentals del seu martiri responen a la realitat. Prudenci va escriure l'esmentada obra cap a l'any 380 i el martiri de sant Cugat va haver d'ocórrer l'any 305 o 306. Per tant, es tractava de fets recents.
Sant Cugat era d'origen africà, i va néixer de pares nobles i cristians. Va venir a la península a la recerca del martiri junt amb el seu germà Fèlix. Van desembarcar a Barcelona. Fèlix es va dirigir a Girona i Cugat va restar a Barcelona. Empresonat per ordre del jutge, va ser tancat en un calabós i va ser lliurat a les mans del prefecte Galeri per ser torturat. Els botxins se sentiren ferits de ceguesa i el prefecte va morir, mentre Cugat és miraculosament guarit de les seves ferides.
El nou prefecte, Maximià, ordena cruels turments que no fan efecte, mentre ell mor pres de les flames. Finalment, el nou prefecte, Ruf, escarmentat pels seus predecessors, no aplica cap turment al màrtir sinó que, pronunciant sentència ordena que el passin per l'espasa. Així doncs, havent superat la crueltat del foc, del ferro i de tots els turments, ferit per l'espasa va obtenir la palma del martiri el 25 de juliol. El martiri va tenir lloc als afores de la ciutat, al campament militar denominat Castrum Octavianum, que és l'actual població de Sant Cugat del Vallès, al costat de Barcelona.
La memòria de sant Cugat es va mantenir a Barcelona i a tota la Península. Des del segle VIII hi ha en el Castro Octaviano un monestir dedicat al sant, del qual conservaven les relíquies. Tanmateix, conforme a una tradició, el cap havia estat portat a França. El monestir de San Cugat va rebre la seva forma definitiva en els segles XII i XIII.
També hi ha notícies del culte de sant Cugat a França. Consta que l'abat del monestir de Saint Denis va dipositar algunes relíquies de sant Cugat en un monestir que havia fundat a Alsàcia, el nom del qual va passar a ser de Sant Cugat. Però l'any 835 l'abat Hildnin va fer portar aquestes relíquies al monestir de Saint Denis, de París. De fet, consta que des del segle IX la devoció a sant Cugat es va estendre pels voltants de la ciutat. En un bosc proper hi havia una ermita anomenada de Saint Quiquenfat. Altres noms de la zona: Guinelat, Conat i Coplian són interpretats com a records de San Cugat.