Santa Cristina de Toscana va néixer a mitjan el segle III a Tur, poble situat a prop del llac de Bolsena, desaparegut en una de les inundacions del llac. El seu pare, que es deia Urbà, era el prefecte de la ciutat. Cristina, nena encara, era profundament cristiana gràcies a la seva mare, que l'havia educat en la fe de Crist. Quan tenia 10 anys, va decidir un bon dia trossejar els petits ídols d'or del seu pare i repartir l'or entre els cristians pobres. Va ser indescriptible la irritació del pare, que com a prefecte estava obligat a vetllar pels bons costums a la ciutat. Va prendre, doncs, la seva filla i la va lliurar al botxí perquè la flagel·lés i li esquincés les cames amb garfis de ferro, i després d'untar-la amb oli, la llancés al foc. Amb l'ajuda de Déu va sortir-ne indemne. El disgust i el remordiment van acabar amb la vida del seu pare. Però no va ser millor el successor, que la va fer fuetejar. Va morir l'any 300, durant el regnat de Dioclecià, que va desencadenar una de les majors persecucions contra els cristians.