Santoral
Maria Magdalena entra en l'Evangeli i en la història quan entra a casa del fariseu Simó. L'escena relatada per sant Lluc (7,36-50) divideix en dues la vida d'aquesta dona: abans i després del seu encontre amb Jesús. A partir d'aquest episodi, que la litúrgia proposa en l'Evangeli de la seva festa, l'hem de conèixer. Delicadament, l'evangelista silencia en aquest lloc el seu nom, però al capítol següent ens parla de Maria Magdalena, de qui Jesús havia expulsat set dimonis (Lc 8,2).
Si recollim les dades necessàries per reconstruir "el seu passat" trobem que era una dona pecadora que hi havia a la ciutat (Lc 7,37) de Magdala, i que li havien estat perdonats els pecats perquè havia estimat molt (Lc 7,47). Poc abans de l'escena a casa de Simó havia conegut Jesús, havia estat transformada per Ell.
Al·ludida per Ell, Maria va quedar atordida per la defensa que d'ella feia el Mestre.
Lentament va alçar el cap i es va atrevir, a la fi, a mirar-lo.
-Els teus pecats et són perdonats...
Va moure ella els llavis sense aconseguir emetre cap so
-La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau
Les paraules del Senyor van ser eficaces en la seva ànima, que va quedar inundada de pau.
Maria, renovada i lliure, s'uneix al grup de dones que segueixen Jesús. D'ara en endavant la seva vida apareix íntimament trenada amb els principals esdeveniments de la vida de Crist: vicissituds del seu ministeri messiànic, passió i mort, resurrecció.
Després d'això, Jesús anava per cada vila i per cada poble predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L'acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d'esperits malignes i de malalties: Maria, l'anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d'Herodes, Susanna i moltes altres, que els proveïen amb els seus béns (Lc 8,1-3). Seguir a Jesús, servir-lo, va semblar a Magdalena una felicitat plena. Aviat va comprovar que també hi havia sacrificis. Però estimava. Estimava amb sinceritat, tenia un deute per pagar i va seguir endavant.
Maria Magdalena serà sempre en el santoral romà el prototipus de dona que, havent pecat, es converteix totalment a l'amor diví. A la gràcia de la conversió que va obrar en ella la predicació i els miracles de Jesús, Maria respon amb la confessió humiliant de la seva culpa a casa de Simó. Després del perdó es consagra totalment al servei del Mestre i el segueix fins a la creu com no van ser capaços de seguir-lo els deixebles.
Mort no l'abandona. Vol rescatar el seu cos... ni tan sols no veu la seva impotència per fer-ho, ni els perills que comporta el seu desig. Jesús recompensa la seva fidelitat amb la gràcia immensa de la seva primera aparició. A partir d'aquest moment s'inicia en aquella ànima una fase de maduresa que hem cregut veure en la frase de Jesús: No em toquis.
La fe en la solitud i la constància del servei en una vida de reparació, de qui ha vist morir Jesús per ella, l'han conduïda als altars. L'Església la proposa avui com exemple nostre.