Santoral
El Martirologi Romà, el de Beda i d'altres, consignen en els seus llistats de màrtirs Procés i Martinià. Resumeixen el lliurament de la seva vida per Crist presentant-los com dos dels principals escarcellers que tenien la missió de custodiar la presó Mamertina de Roma en temps de Neró, durant l'empresonament dels apòstols Pere i Pau previ al seu martiri.
Sense ser molt explícits sobre la seva existència, l'àuria dels segles ha ornat el que no coneixem de la seva vida, constituint-les en catequesi devota.
Veient els prodigis que obraven els sants, es van convertir, i van ser batejats a la presó. Amb ells es van convertir altres quaranta-set homes i dones. Roma els va tenir gran devoció a l'edat mitja. Sant Gregori Magne va pronunciar la seva homilia 32 a la basílica d'aquests dos màrtirs i en ella va parlar així al poble romà: "Als cossos d'aquests sants vénen els malalts i tornen sans; vénen els qui han jurat en fals i són afligits pels dimonis; vénen els endimoniats i queden lliures. Com deuen viure aquests sants allà on de debò viuen, si aquí, on estan morts, viuen amb tants miracles?"
Als dos escarcellers els van tallar el cap a la Via Aurèlia, fora dels murs de la ciutat, el dia 2 de juliol, i van deixar els seus cossos als gossos.
Diuen que la pietosa Lucina -matrona romana que mai no falta en la recollida de cossos de màrtirs- els va manar agafar i els va donar sepultura en la seva propietat fins que van poder traslladar-se a l'església que es va construir en el seu honor.