Santoral
La festa litúrgica d'aquest dia, estesa a tota l'Església el 1726 per Benet XIII, recull la narració bíblica que relaciona Elies, el Carmel i Maria.
Des de molt antic els carmelites van habitar la muntanya o del Carmel i en ell van començar a donar culte a la Verge Immaculada. A Ella, a Santa Maria, els ermitans de la muntanya, nombrosos especialment a partir del concili de Calcedònia, van aixecar una cèlebre capella, meta de pelegrinatges a finals del segle XI i principis del XII. Amb això es posaven sota el seu patronatge o, com llavors es deia, sota el seu títol. Més endavant s'uniran l'ermita i la muntanya formant una sola cosa: Maria-Carmel.
Poc després de l'aprovació de la regla carmelitana per Honori III el 1226 els carmelites van arribar a Occident. S'anomenaven Germans de la Benaventurada Verge Maria del Mont Carmel. Més endavant, el 26 d'abril de 1379, el papa Urbà VI concedia tres anys i tres quarantenes d'indulgències als qui així els cridessin.
Espanya va ser la primera en obtenir del papa Climent X, el 1674, el permís per celebrar aquesta festivitat en tots els dominis del Rei Catòlic. A aquesta petició en van seguir moltes d'altres, fins que el 24 de setembre de 1726 Benet XIII l'estenia arreu. Avui la festa del Carme, a moltes parts del món catòlic, en especial el món llatí, és considerada com a festa gairebé de precepte.
No s'han d'oblidar tampoc les dues últimes aparicions de Maria. La divuitena i última visita que fa Maria a Bernardette és el dia 16 de juliol de 1858, tot i que des de la dissetena havien passats dies molt assenyalats. I el 13 d'octubre de 1917, als tres pastorets de Fàtima, se'ls apareix per sisena i última vegada vestida amb l'hàbit marró i capa blanca carmelitanes.
El sant Escapulari, vestit i sacramental de Maria, és l'instrument que atreu els homes cap a aquesta devoció. La devoció del sant Escapulari del Carme és "la primera entre les devocions marians", en paraules de Pius XII l'11 de febrer de 1950.
La imposició del sant Escapulari constitueix l'acte més eloqüent i real de la nostra consagració a la Mare de Déu. Per l'Escapulari vivim íntimament i continuada consagrats a Maria tal qual ens exigeix la nostra condició de fills i germans seus. Per ell pertanyem a Maria, ja que vestim la seva mateixa roba, i per això hem de viure la seva mateixa vida.