Santoral
Nascut a Galícia, solia jugar amb els altres nois al porxo de l'església episcopal de Tuy. Era nebot del bisbe Hermogi. El van posar a la presó de Còrdova com a rescat pel seu oncle, que havien capturat l'any anterior a la batalla de Val de Junquera (920). Pelai era el seu rescat perquè, en no arribar l'or, més valia un jove que un vell. El nen va pensar que aquella situació acabaria aviat; i així li ho va assegurar el seu oncle, però amb el malalt que estava, en passar el Duero no es va saber res més del bisbe. És veritat que de tant en tant venien onades de presoners nous; però en els quatre anys que va passar a la presó, cada dia repetia l'anterior. Pelai tenia permís de passejar per altres estances mentre els adults eren conduïts al treball diari. Va aprendre a discutir amb els escarcellers i amb els amos de les cases riques on el van posar a treballar de dia. Va comprendre la corrupció generalitzada de Còrdova. Va tenir temps de veure la confusió moral generalitzada de la ciutat, on vivien amuntegats els treballadors esclaus i els presos sotmesos a condemna, i allí mateix va necessitar energia heroica per guardar la puresa. Es va assabentar que els alts càrrecs es compraven amb la prostitució de les consciències. El jove Pelai no va cedir quan el van cridar, encara que el portessin amb protocol al fastuós ambient cortesà. Anava net, elegantment vestit i perfumat; així el van presentar davant de l'emir Abderraman III, el Victoriós, home dominat per la sensualitat. Les promeses d'honor, riquesa i poder si es feia musulmà es van quedar petites. Però ell no va renunciar. Una catapulta de guerra el va llançar des d'un pati de l'alcàsser fins a l'altra vora del Guadalquivir. Com encara vivia, un guàrdia li va tallar el cap amb l'espasa. Era el primer quart del segle X. El seu cos va ser traslladat a Lleó, i més tard a Oviedo, on es veneren actualment les seves relíquies al monestir de benedictins que porta el seu nom
Josemaría Escrivá de Balaguer va néixer a Barbastro (Osca, Espanya) el 9 de gener de 1902. Els seus pares es deien José i Dolors. Va tenir cinc germans: Carmen (1899-1957), Santiago (1919-1994) i unes altres tres germanes menors que ell, que van morir quan eren nenes. El matrimoni Escrivá va donar als seus fills una profunda educació cristiana.
El 1927 es trasllada a Madrid, amb permís del seu bisbe, per obtenir el doctorat en Dret. A Madrid, el 2 d'octubre de 1928, Déu el fa veure la missió que des d'anys enrere li venia inspirant, i funda l'Opus Dei. Des d'aquell dia treballa amb totes les seves forces en el desenvolupament de la fundació que Déu li demana, mentre continua amb el ministeri pastoral que té encomanat en aquells anys, que li posa diàriament en contacte amb la malaltia i la pobresa en hospitals i barriades populars de Madrid.
En esclatar la guerra civil, el 1936, Josemaría es troba a Madrid. La persecució religiosa l'obliga a refugiar-se en diferents llocs. Exerceix el seu ministeri sacerdotal clandestinament, fins que aconsegueix sortir de Madrid. Després d'una travessia pel Pirineus fins al sud de França, es trasllada a Burgos.
Quan acaba la guerra, el 1939, torna a Madrid. En els anys següents dirigeix nombrosos exercicis espirituals per a laics, per a sacerdots i per a religiosos. El mateix any 1939 acaba els seus estudis de doctorat en Dret.
El 1946 fixa la seva residència a Roma. Obté el doctorat en Teologia per la Universitat Lateranense. És nomenat consultor de dues Congregacions vaticanes, membre honorari de la Pontifícia Acadèmia de Teologia i prelat d'honor de Su Santidad. Segueix amb atenció els preparatius i les sessions del Concili Ciutat del Vaticà|Vaticà II (1962-1965), i manté un tracte intens amb molts dels pares conciliessis. Des de Roma viatja en nombroses ocasions a diferents països d'Europa, per impulsar l'establiment i la consolidació de l'Opus Dei en aquests llocs. Amb el mateix objecte, entre 1970 i 1975 fa llargs viatges per Mèxic, la Península Ibèrica, Amèrica del Sud i Guatemala, on a més té reunions de catequesi amb grups nombrosos d'homes i dones.
Mor a Roma el 26 de juny de 1975. Diversos milers de persones, entre elles nombrosos bisbes de diferents països -en conjunt, un terç de l'episcopat mundial-, sol·liciten a la Santa Seu l'obertura de la seva causa de canonització.
BEATIFICACIÓ
El 17 de maig de 1992, Juan Pablo II beatifica Josemaría Escrivá de Balaguer a la plaça de San Pedro, a Roma, davant de 300.000 persones. «Amb sobrenatural intuïció», va dir el Papa en la seva homilia, «el beat Josemaría va predicar incansablement la crida universal a la santedat i a l'apostolat».
Canonització
El 6 d'octubre de 2002, és canonitzat per S.S. Juan Pablo II en Roma.Durante la celebració hi havia tanta gent que ompliren tots els carrers i carrerons que connecten a la Plaça de San Pedro i va ser televisada en viu via satelite al voltant del món.