Santoral
Sembla ser que era natural d'Aquitània i per això se l'anomena amb el nom de la seva pàtria, on va néixer a finals del segle IV. Consta que mai no va entrar al món dels clergues, sempre va romandre en l'estat seglar i hi ha indicis prudents que porten a pensar que va estar casat, però no pot afirmar-se amb total seguretat.
Ben coneguda és la controvèrsia teològica suscitada al segle V per l'ensenyament de Pelagi. La reacció de sant Agustí -amb tota classe d'arguments bíblics i teològics- no es va fer esperar en defensa de la fe i la sanció dels concilis de Cartago en els anys 416 i 418.
Els monjos de San Víctor a Marsella comencen a estendre per les Gàl·lies un pelagianisme camuflat que ensenya l'abat Cassià, escriptor i teòleg, secundat pels seus monjos. Diu en les seves «Col·lacions» que admet la doctrina contra els pelagians exposada per sant Agustí i aprovada pels concilis i els papes, però sosté amb els seus monjos que depèn de l'home la primera elecció que en termes teològics es denominarà des de llavors el «initium fidei». Aquest és el pensament teològic que en el segle XVI rebrà el nom de semipelagianisme. Pròsper discuteix i visita i escriu a Agustí propiciant l'escriptura dels tractats madurs agustinians «Sobre el do de la perseverança» i «De la predestinació dels sants» que va escriure, ja ancià, el bisbe d'Hipona. És tota una controvèrsia d'alt nivell.
Com és laic i la seva força acaba en la seva pobra persona, marxa a Roma per implicar en la defensa de la fe el mateix papa Celestí I . Morts Cassià i sant Agustí no s'acaba la discussió entre els seguidors del frare i va ser el laic Pròsper el qui va mantenir ferma i alta la bandera de l'ortodòxia. Que se sàpiga, va escriure «La vocació de tots els gentils», «Contra l'autor de les Col·lacions», «Sobre la Gràcia i el lliure albir» i «Dels ingrats».
Va acabar els seus dies com a secretari del papa sant Lleó Magne i fins i tot sembla que va participar en la redacció de l'Epístola Dogmàtica escrita als Orientals on s'exposa el misteri de l'Encarnació, declarant la unió personal en Crist contra l'heretgia de Nestori i contra Eutiques i els monofisites.
Va morir després de l'any 455, sense que es pugui saber amb més exactitud la data de la seva mort en l'actual estat d'investigació. És un exemple de lliurament d'un laic savi i sant, responsable de la seva missió i lloc a l'Església, que no va renunciar a l'estat que Déu va voler per a ell.