Santoral
Lluís Gonçaga era el primogènit dels vuit fills dels marquesos i comtes de Tanasentena. El marquès estava trist perquè Lluís era massa pietós i el va enviar a Florència amb Rodolf, el seu segon fill, perquè la cort dels Médicis el curés.
Va ser allí on, a l'església dels servites, va fer vot de puresa. En tornar a casa, i en la intimitat de la vida familiar, passava hores extasiat en oració. Però no tenia només una pietat passiva, sinó que ensenyava el catecisme i atenia els pobres amb visites i almoines.
De nou preocupat per les inclinacions massa espirituals de Lluís, el seu pare, governador llavors de Monferrato, el porta a Casale perquè, sota la seva immediata vigilància, prengui part en torneigs, festivals, balls, jocs i parades militars. Ell pensava que la relació amb cavallers i dames aconseguirien allunyar del cor del seu primogènit la seva excessiva inclinació vers les coses de Déu. Però des d'aquest moment la seva decisió d'abandonar el món va ser definitiva i irrevocable.
En tornar de Casale a Monferrato la proporció de les seves penitències va aterrir el seu pare. Tres vegades per setmana es disciplinava fins a vessar sang. Llavors va decidir que anés a Madrid, la cort més poderosa del món en aquell moment, on esperava que l'esplendor havia de fer entrar en raó al fervorós Lluís. Hi va anar amb la seva mare, elegida dama d'honor de l'emperadriu, i el seu germà Rodolf, amb el qual van ser escollits per patges d'honor del príncep Diego, fill de Felip II. Plaers, honors, seduccions, no van aconseguir canviar la voluntat de Lluís.
El 15 d'agost de 1583 decideix ingressar a la Companyia de Jesús per dues raons principals: l'una, el zel de la companyia per la salvació de les ànimes; l'altra, en ella tenia tancat el camí vers qualsevol dignitat eclesiàstica.
Tot just va tenir presa la decisió amb el seu confessor, ho va comunicar a la seva pietosa mare, que es va proposar d'ajudar-lo intervenint davant del pare. Però el seu pare fa tots els esforços possibles perquè el seu fill no ingressi a l'orde.
Finalment, entra al noviciat de Sant Andreu de Roma. Allí va manifestar-se la profunditat del seu talent.
La caritat que cremava el cor de Lluís el va portar al martiri quan era molt jove. Va passar hores i dies a la capçalera dels empestats que van inundar Roma l'any 1591; va carregar sobre les seves febles espatlles els seus cossos esgotats; va voler atendre tots aquells que necessitaven ajut. Finalment, la malaltia el va consumir també a ell.