Santoral
Sant Marc i Marcel·lià, germans bessons, eren fills de sant Tranquil·lí i santa Màrcia, convertits a la fe per sant Sebastià, i crucificats a Roma l'any 286.
Són màrtirs i patrons secundaris de l'arxidiòcesi de Mérida-Badajoz. Un llamp que va caure damunt del castell de Badajoz al segle XVII va ser la causa d'un gran foc que amenaçava el polvorí de la ciutat, l'explosió del qual hauria estat una catàstrofe tant en pèrdua de vides humanes com d'habitatges i béns. El precipitat rés als sants del dia en aquell conflicte va fer que miraculosament les flames s'aturessin a la zona immediata al magatzem de munició. Les persones que es van saber protegides per la intercessió dels sants màrtirs van demanar a les autoritats eclesiàstiques que fos oficialment reconeguda la protecció dels sants que els havien deslliurat d'aquella terrible amenaça.
Un decret de la Sagrada Congregació de Ritus va facultar el Degà i l'Ajuntament per elegir-los patrons menys principals de la ciutat de Badajoz. Una vegada executat és aprovat pel Bisbe Juan Marín Rodezno el 13 de juny de 1699. La seva celebració és només per a la ciutat.