Santoral
Va néixer a Venècia el 1632, de família rica i influent. Desitjava ser religiós, però el seu director espiritual li va aconsellar es fes sacerdot d'una diòcesi perquè tenia especials qualitats per a ser rector. Als 30 anys va ser ordenat sacerdot.
Un amic seu i de la família, el Cardenal Chigi, havia estat elegit Pontífex amb el nom d'Alexandre VII, i el va cridar a Roma. Allà li va concedir un nomenament al Palau Pontifici i li va confiar diversos càrrecs d'especial responsabilitat.
En aquell temps va arribar a Roma la terrible pesta de tifus negre (que havia causat la mort a la seva mare quan ell era petit) i el Papa, coneixent la gran caritat de Gregori, el va nomenar president de la comissió encarregada d'atendre els malalts. Des d'aquell moment Gregori es dedicà moltes hores cada dia a visitar malalts, enterrar morts, ajudar vídues i orfes i a consolar llars que haurien quedat en l'orfandat.
Acabada la pesta, el Pontífex el nomenà bisbe d'una diòcesi molt important, Bèrgam. Gregori arriba a Bèrgam com un senzill caminant, ven tots els seus béns i els reparteix entre els pobres. A la ciutat mai no va deixar d'ajudar qui li demanà, i els pobres sabien que la seva generositat era immensa.
Propaga llibres religiosos entre el poble. En els seus viatges missioners s'allotja a cases de gent molt pobra i menja amb ells, sense menysprear ningú. Després de passar el dia ensenyant catecisme i atenent gent molt necessitada, passa llargues hores de la nit en oració. El porter del palau té ordre de cridar-lo a qualsevol hora de la nit si algun malalt el necessita.
El Papa el nomena bisbe de Pàdua. Allí es troba que els nois no reben catequesi i els grans no van a Missa els diumenges. Ell mateix organitza les classes de catecisme. Recorre les 320 parròquies de la diòcesi. Organitza els rectors i forma gran nombre de catequistes. En pocs anys la diòcesi de Pàdua era una altra de totalment diferent: el seu bisbe l'havia transformada.
Innocenci XI el nomena Cardenal com a premi a les seves tasques d'apostolat. Ell continua treballant com un senzill sacerdot. Va morir santament el 17 de juny de 1697.