Santoral
Un dels sants amb més devoció és sant Antoni. Lleó XIII l'anomenava "el sant de tot el món"; però sobretot és conegut, estimat i invocat per la gent humil, que veu en ell un dispensador de tresors celestials i el protector dels interessos dels pobres. La història, principalment la seva més antiga biografia, coneguda amb el nom d'Assidua, n'aporta una semblança, que resumirem.
No sabem gaires coses del seu naixement i joventut. Hi ha qui diu que va néixer a Lisboa a la dècada del 1180 i l'haurien batejat amb el nom de Ferran, nom que hauria canviat pel d'Antoni en entrar a l'orde franciscà, fet que succeïa l'any 1220. De forma casual va ser present al Capítol general convocat a Assís el 20 de maig de 1221. En acabar, el provincial de la Romanya se'l va emportar i amb el seu permís es va retirar a una ermita per consagrar-se a la solitud.
Un dia, amb motiu de fer un sermó durant una ordenació, tots van quedar meravellats de la seva saviesa i el provincial va veure que calia dedicar-lo a l'apostolat.
El seu primer camp d'acció apostòlica va ser la mateixa regió, on hi havia molts heretges càtars i patarins. Antoni va entrar en discussió amb ells, posant en joc totes les reserves espirituals acumulades en la solitud i els seus coneixements teològics i bíblics.
Al cap d'uns anys d'apostolat eficaç va ser nomenat professor de Teologia. Sant Francesc, coneixedor de la seva saviesa i santedat, el va elegir com a teòleg. Fou el primer Lector de teologia que va tenir l'orde franciscà.
Poc va durar el seu magisteri en l'estudi dels franciscans de Bolonya, per tal com les necessitats generals de l'Església van reclamar la seva presència a França, per combatre l'heretgia albigesa. Davant d'aquell perill el Papa va mobilitzar tots els predicadors aptes per emprendre una croada eficaç d'apostolat, per persuadir els heretges de la falsedat de la seva doctrina. Entre els escollits hi figurava sant Antoni.
El primer lloc de batalla va ser Montpeller, on Antoni va ensenyar Teologia als religiosos del seu orde; d'allà va passar a Tolosa per exercir el mateix ministeri, que alternava amb l'apostolat entre el poble. Per raó d'ocupar el càrrec de custodi de Llemotges va assistir al Capítol general de 1227, en el qual va ser elegit ministre provincial de la Romanya, càrrec que va exercir amb èxit fins a l'any 1230.
En el temps quaresmal suspenia l'estudi per dedicar-se a la predicació. Era tant el fervor del poble per la seva persona que molta gent s'abalançava al seu damunt per retallar-li trossos de l'hàbit.
Consumit per l'esforç i la malaltia es va retirar a una ermita. Un dia la malaltia que l'afligia va anunciar un fatal desenllaç. Era divendres, dia 13 de juny de l'any 1231. Tan aviat com va expirar, els nens de Pàdua van recórrer la ciutat cridant: "Ha mort el Sant! Ha mort sant Antoni!".
Déu va voler glorificar el seu sepulcre obrant per la seva intercessió gran nombre de miracles, el que va moure a les autoritats eclesiàstiques a pensar en la seva canonització. Així ho feia el papa Gregori IX abans d'un any de la mort. El mateix Gregori IX li va concedir, en canonitzar-lo, la missa de doctor, que ininterrompudament s'ha celebrat durant la seva festa. Pius XII es va fer intèrpret d'aquesta tradició secular quan el dia 16 de gener de 1946 el proclamava doctor de l'Església, assignant-li el títol de Doctor Evangèlic.