Santoral
Petronac, que va arribar a ser abat i bisbe de Montecassino, pertanyia a una poderosa família noble de la regió de Nàpols.
Mogut pel desig de vida religiosa, va decidir gastar tota la seva hisenda en la restauració de Montecassino, monestir benedictí del nord-oest de Nàpols. El monestir més important d'Occident durant segles, estava desert i enrunat des d'un segle abans que visqués Petronac, el qual va voler reconstruir-lo i tornar-li l'esperit amb què va havia nascut, el de sant Benet.
Encoratjat pel pontífex sant Gregori II, va portar endavant el seu projecte, va recollir les tradicions del sant patriarca, va reunir companys participants del seu entusiasme, i va restablir a la sagrada muntanya l'observança de la regla benedictina que imposava austeritat i ascetisme.
L'abat Petronac ja hauria fet prou si hagués recuperat per a la història, la cultura, l'art i l'Església la joia que havia estat bressol de tantes coses bones; però li hauria faltat el principal si no hagués tornat a aquelles pedres l'esperit primigeni i el destí pels quals van ser arrencades de les muntanyes. Aquesta va ser en veritat l'obra del sant.