Santoral
Des del monestir romà de Sant Andréu, l'any 597 va ser enviat a Anglaterra per sant Gregori Magne per predicar l'Evangeli. Consagrat bisbe de Canterbury i amb l'ajut del rei Etelbert va convertir molts illencs a la fe i va fundar moltes esglésies, sobretot al regne de Kent. Va morir el 26 de maig, cap a l'any 605.
Sant Agustí d'Anglaterra o de Canterbury és considerat l'apòstol dels anglosaxons, per ser qui, junt amb els trenta-nou monjos que l'acompanyaven, va començar el 597 la seva conversió. No sabem gairebé res de la seva vida anterior a l'any 596, quan va començar la seva gran empresa, només que era monjo i prior al monestir de Sant Andreu que sant Gregori Magne havia fundat a Roma. Aquest va ser el qui va escollir Agustí perquè emprengués l'empresa de l'evangelització d'Anglaterra. Escollits els trenta-nou monjos que l'havien d'acompanyar, van marxar la primavera de l'any 596 cap a França en direcció a la Gran Bretanya. L'any següent els monjos desembarcaven a l'illa de Thanet, és a dir, al mateix lloc on un segle i mig abans havien desembarcat els invasors. La segona conquesta d'Anglaterra que ara s'iniciava era més difícil i havia de durar més temps que la primera. Les cròniques antigues es complauen a presentar-nos la figura gairebé gegantina de sant Agustí que sobresortia per sobre de tots els altres.
La primera conversió insigne va ser la del mateix rei, preparada per la influència de la seva cristiana esposa i el treball pacient del seu capellà. Després d'instruït convenientment, el 2 de juny de l'any 597 va rebre les aigües del baptisme. Etelbert va deixar llibertat religiosa plena als seus súbdits, i un gran nombre de nobles, guerrers i poble van rebre la instrucció necessària fins que el 25 de desembre del mateix any es va celebrar de forma solemne el baptisme d'una gran multitud (que alguns xifren en deu mil). Entre ells hi havia l'alta noblesa de Kent. Agustí quedava així consagrat com l'apòstol d'Anglaterra.