Santoral
Va néixer a Florència l'any 1515. El 1536 va marxar a Roma per viure com a ermità laic i es va dedicar a la cura dels joves. Allí va destacar en el camí de la perfecció cristiana i va fundar una associació per atendre els pobres. Ordenat sacerdot el 1551, va fundar la Congregació de l'Oratori, en la qual es conreava especialment la lectura espiritual, el cant i les obres de caritat. Una butlla pontifícia instituïa la Congregació de sacerdots i clergues regulars el 1575: Cada casa autònoma agrupava i agrupa uns quants sacerdots amb el vincle de la caritat. Viuen una vida comuna sota l'autoritat del pare, al qual elegeixen cada tres anys, i tracten de santificar-se amb el compliment lliure dels consells evangèlics.
Felip va destacar per les seves obres de caritat vers el proïsme, per la seva senzillesa i la seva alegria. Va morir el 26 de maig de 1595, la nit de la festa de Corpus. El seu cos va ser traslladat el 24 de maig de 1602 a una capella edificada per Nero de Neri i Tarugi.
El procés de beatificació de sant Felip es va obrir amb una rapidesa increïble. Mort el 26 de maig, el 2 d'agost ja es comencen a recollir testimonis. Apareix així el qui ha estat anomenat "el més italià dels sants" retratat per tota classe de gent, tal i com veritablement va ser i com el van veure els seus contemporanis. Amb les seves extravagàncies i els seus aspectes admirablement humans, amb el seu zel per les ànimes i la seva alegria desbordant, amb la seva preocupació pels pobres i els més desemparats.
La beatificació va arribar el dia 25 de maig de 1615. El procés de canonització el va continuar Gregori XV. El 12 de març de 1622 era canonitzat juntament amb quatre sants espanyols: Isidre, Ignasi de Loiola, Francesc Xavier i Teresa de Jesús.