Santoral
Els cristians de l'Església de l'antiguitat a Grècia, Egipte, Antioquia, Efes, Alexandria i Atenes acostumaven anomenar la Mare de Déu amb el nom d'Auxiliadora, que en grec és "Boetéia", que significa: "La que porta auxili des del cel". Els dos títols que més es llegeixen als antics monuments d'Orient (Grècia, Turquia, Egipte) són: Mare de Déu i Auxiliadora (Teotocos i Boetéia).
A les esglésies de les nacions de l'Àsia Menor la festa de Maria Auxiliadora se celebra l'1 d'octubre des d'abans de l'any mil. Sant Joan Damascè, famós predicador, va ser el primer en propagar aquesta jaculatòria: "Maria Auxiliadora, pregueu per nosaltres".
Mentre es duia a terme la batalla de Lepanto, el papa Pius V i una multitud de fidels recorrien els carrers de Roma resant el Rosari. En agraïment de la victòria, Pius V va manar que cada any se celebrés la festa del Rosari el 7 d'octubre i que a les lletanies s'afegís: Maria Auxili dels cristians, prega per nosaltres.
Napoleó va fer presoner el papa Pius VII. Un cop derrotat, el 24 de maig de 1814 el Papa tornava triomfant a la ciutat de Roma. En memòria d'aquest favor de la Mare de Déu Pius VII va decretar que cada 24 de maig se celebrés a Roma la festa de Maria Auxiliadora, en acció de gràcies.
El 9 de juny de 1868 es va consagrar a Torí la Basílica de Maria Auxiliadora. El seu constructor va ser Sant Joan Bosco. Des d'aquell santuari va començar a estendre's pel món la devoció a la Mare de Déu sota el títol d'Auxiliadora, i són tants els favors que Nostra Senyora concedeix als qui la invoquen amb aquest títol, que aquesta devoció ha arribat a ser una de les més populars