Santoral
Nascut a Massa Marítima, Siena, l'any 1380. El 1402 va vestir l'hàbit de Sant Francesc: el 1404 va rebre l'ordenació sacerdotal i un any després va ser destinat a la predicació. Va desplegar per tot Itàlia una gran activitat com a predicador, amb notables fruits.
El fruit del seu apostolat no es limita a la transformació de costums i reforma d'extensos territoris, sinó que, per exemple, a Venècia, on predica el 1422, obté la fundació d'una cartoixa i d'un hospital per a infecciosos. La fama de la seva santedat i de la força de la seva predicació pren grans proporcions. A partir de l'any 1424 arriba al seu apogeu. De l'eloqüència del seu llenguatge popular i viu ens en donen una idea aproximada els Sermons vulgars, que un dels seus oients va copiar de la seva predicació a Siena el 1427.
Des de 1433 s'inicia l'última etapa de la vida de Sant Bernardí. Retirat al convent de Capriola, es dedica tres anys a la redacció de les seves obres. El 1436 torna a predicar de nou durant dos anys. El 1438 és nomenat vicari general dels convents de l'observança. Pren com ajudant en aquesta obra de reforma regular sant Joan de Capistrano, el seu deixeble més insigne. Tots dos visiten les províncies de Gènova, Milà i Bolonya.
Finalment, el 1442, el Papa admet la seva renúncia a aquest càrrec, i de nou es lliura a la predicació. A començaments de 1444 fa un breu descans al convent de Capriola, on acaba de revisar algunes de les seves obres, en particular els seus Discursos sobre les Benaventurances.
Al final de la seva vida té una gran fama: gran predicador popular, transformador amb la seva paraula i exemple de comarques senceres d'Itàlia; propagador de la devoció del nom de Jesús; gran entusiasta de la devoció a Maria; gran reformador i defensor de l'observança; l'enamorat del Crist a l'estil del seu pare, sant Francesc d'Assís.
Mor el 20 de maig de 1444, vigília de l'Ascensió, mentre estava predicant a Aquila. Sis anys després, el 24 de maig de 1450, Nicolau V l'elevava a l'honor dels altars.