Santoral
Va néixer a Alexandria l'any 295 i va ser col·laborador i successor del bisbe Alexandre, al qual va acompanyar en el Concili de Nicea. Va lluitar valerosament contra els arrians, fet pel qual va patir molts sofriments, entre ells diverses penes de desterrament. Va escriure excel·lents obres apologètiques i expositives de la fe. Va morir l'any 373.
Durant els seixanta anys que van des de la pau de Constantí fins que Teodosi estableix el cristianisme catòlic com a religió de l'Imperi, l'atleta alexandrí és el protagonista més visible de la història de l'Església.
La família i infantesa d'Atanasi han estan embolcallades en belles llegendes que són intèrprets de la història: els seus pares eren, sens dubte, cristians. El patriarca Sant Alexandre va descobrir en l'adolescent condicions extraordinàries, el va fer clergue, va dirigir la seva formació intel·lectual i el va ordenar de lector a la seva pròpia catedral; més tard el va fer el seu diaca i, en conseqüència, el seu secretari, segons el costum: en aquesta condició ja va ser l'ànima, el 320, del concili provincial d'Alexandria, en els quals els bisbes d'Egipte i Líbia van condemnar per primera vegada Arri. Atanasi va conèixer bé l'ambient intel·lectual d'Alexandria, va freqüentar els savis mestres filòsofs i teòlegs de la famosa escola on acabava d'apagar-se la veu del gran Orígenes.
Als vint-i-cinc anys publica el seu Discurs contra els gentils: en ell hi ha tota la lucidesa, l'agudesa i la profunditat d'una gran ment, però també hi apareix la combativitat ardent d'un home destinat per Déu a una lluita sense fi. Poc temps després participa i protagonitza el concili de Nicea, celebrat per condemnar l'arrianisme. Per la seva clara posició serà desterrat i perseguit per alguns emperadors.
El 2 de maig del 373, als 78 anys, moria, a la seva església d'Alexandria, entreveient la derrota gairebé definitiva de l'heretgia. El martirologi romà anuncia la mort del confessor i doctor de l'Església.