Santoral
Va néixer l'any 1215. Els seus desitjos s'inclinaven decididament cap a la vida dels anacoretes. Tenia més de vint anys quan, a la fi, es va decidir a començar una nova vida.
En els mateixos principis de la seva vida eremítica es va traslladar a una muntanya on va cavar un clot sota d'una roca, en el qual amb dificultat podia estar dempeus o ajagut. Aquí va romandre tres anys. Aviat va començar a arribar gent a parlar amb ell. Es va deixar convèncer per alguns dels qui parlava, i va partir cap a Roma per a ser ordenat sacerdot. De tornada, en passar per la muntanya Murrone, va trobar una cova que li va agradar, i s'hi va quedar cinc anys.
L'exemple de la seva vida, la solitud tan austera, el dejuni, l'oració i la fama de santedat començaren a atreure-li deixebles. Va refugiar-se amb els primers seguidors en una cova de la muntanya Maiella. La seva irradiació espiritual va créixer i a la vegada el nombre de deixebles i la devoció de la gent. Així va néixer la congregació dels "Celestins", els estatuts de la qual va aprovar Gregori X el 1274; quan ja comptava amb setze monestirs.
Es trobava de nou a la muntanya Murrone, passant visita als monestirs del seu Orde quan, inesperadament, va rebre l'arquebisbe de Lió amb un seguici de prelats, notificant-li que havia estat elegit Pontífex. L'elecció havia tingut lloc el 5 de juliol de 1294; quan l'elegit rondava ja els vuitanta anys. Però el seu temperament insociable, la seva extrema senzillesa i el seu desconeixement de les coses humanes i dels negocis del govern li van portar de seguida greus dificultats per a l'exercici del seu alt càrrec.
Davant d'aquesta situació caòtica, convençut de la seva incapacitat, va donar un gran exemple d'humilitat: Va manar escriure una butlla en la qual es declarava que el Papa podia renunciar als seus poders. El dia 13 de desembre de 1294 es va presentar solemnement revestit de pontifical davant del Col·legi Cardenalici, va llegir la butlla ell mateix i va abdicar. Va sortir del Consistori i va tornar a entrar vestit de simple monjo. Havia governat l'Església al voltant de cinc mesos.
Deu dies més tard era elegit Bonifaci VIII. Davant del perill de cisma el nou papa va ratificar la dimissió i va inserir la butlla en el Dret Canònic. A més, va manar recloure Celestí al castell de Monte Fumone. Allí va continuar la seva vida d'oració, solitud i penitència fins al final, el maig de 1296.
El papa Climent V el va elevar a l'honor dels altars el 5 de maig de 1313