Santoral
Va néixer el 16 de maig de 1540, dia de Pentecosta, a Torre Bonica (Aragó), i va morir a Vila-Real el 17 de maig de 1592, també dia de Pentecosta. Els seus pares eren molt pobres i, des de molt nen, el van enviar a treballar. Als 18 anys va fer la petició d'entrada al convent de Santa Maria de Loreto dels Franciscans reformats, però va ser rebutjat. La fama de la seva santedat i d'alguns prodigis que havia realitzat li van obrir més tard les portes del convent, on va fer els vots el 2 de febrer de 1564, com a "germà laic", perquè no se sentia digne d'aspirar al sacerdoci.
Pasqual Bailon, illetrat, va passar els anys de la seva vida religiosa exercint l'humil ofici de porter, però se'l considera "el teòleg" de l'Eucaristia, no només per les disputes que va sostenir amb els calvinistes de França, durant un viatge que va fer a París, sinó també pels escrits que va deixar, i que són una espècie de compendi dels grans tractats sobre aquest tema. A més de les dissertacions, l'Eucaristia va ser el centre de la seva intensa vida espiritual, per la qual cosa el papa Lleó XIII el va proclamar patró de les obres eucarístiques, i més tard patró dels congressos eucarístics internacionals.
Va morir jove, a l'edat de 53 anys. Vint-i-sis anys després, el 29 d'octubre de 1618, va ser proclamat beat. Va ser canonitzat per Alexandre VIII el 1690. Lleó XIII el va nomenar patró de les associacions i congressos eucarístics pel breu apostòlic Providentissimus de 28 de novembre de 1897.